Débora Itriago (Veneçuela) va escriure l'any 2011 l'informe "Dueños del desarrollo" per encàrrec de la xarxa d'ONGs OXFAM Internacional. La revista IO ha publicat recentment l'article que reproduïm, en què es resumeixen les conclusions d'aquest informe. Caritas Diocesana de Menorca vol donar difusió a aquest escrit en el marc de la Setmana contra la pobresa (15-21 d'octubre), per denunciar i contribuir a prendre consciència que els mecanismes de pressió financera que han condicionat una política fiscal injusta als països del sud, una política que colpeja greument els sectors de població més pobres mentre beneficia la minoria més rica, cada vegada són més freqüents i intensos també entre nosaltres.
Als països en desenvolupament s'han promogut impostos que afecten al mínim possible les empreses i les persones riques, però que no s'ajusten necessàriament a les seves necessitats socials. En aquests països, l'IVA és la principal font de recaptació, i això és un problema en termes de lluita contra la pobresa perquè grava el consum, independentment del nivell de renda de les persones. A més a més, en general, són les persones més pobres les que destinen una gran part dels seus ingressos al consum i les que, per tant, es veuen més afectades per un impost d'aquesta mena.
Alguns països rics recapten més del doble en concepte de d'ingressos tributaris (incloent-hi les contribucions a la seguretat social) que els països en desenvolupament. A l'Àfrica subsahariana, la mitjana d'ingressos procedents d'impostos i contribucions a la seguretat social és del 18% del PIB, respecte al 38% a països d'Europa occidental. A banda, en aquests països la ciutadania paga més impostos basant-se en la seva renda i hi ha una distribució més gran de la riquesa en forma de despeses socials com educació i sanitat.
Qui ha fomentat aquestes polítiques tributàries al Sud? D'una banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) i altres institucions financeres internacionals, que les han imposat o les han recomanat com a condició per donar el seu suport financer. D'altra banda, és just recordar que gran part del disseny tributari respon als interessos de les elits econòmiques i polítiques d'aquests països.
La liberalització del comerç als 90, també ha tingut conseqüències negatives en els ingressos dels estats. Els impostos sobre les exportacions i les importacions es van reduir dràsticament, i les economies pobres van deixar d'ingressar una gran quantitat de diners. Això es pot agreujar ja que alguns països en desenvolupament continuen estant sota una gran pressió per liberalitzar encara més les seves economies.
Podem evitar que les empreses transnacionals evadeixin impostos? És un tema complex però no impossible de solucionar. L'existència de paradisos fiscals ha reduït la possibilitat d'incrementar les taxes que graven les persones més riques i les empreses. Són un incentiu a l'evasió fiscal, el forat negre de les finances internacionals. D'altra banda, la regulació sobre les empreses hauria de ser més efectiva perquè les multinacionals acostumen a presentar comptes de resultats consolidats i poc transparents, sense detalls sobre les operacions als països en vies de desenvolupament.
En el nostre informe parlem de "formalització justa" de l'economia. No és el mateix perseguir l'evasió de les grans empreses que intentar gravar un venedor ambulant que lluita per sobreviure. És fonamental discriminar entre aquestes dues realitats. Si parlem de formalització justa és perquè la primera mesura que s'hauria d'aplicar seria la de crear ocupació digna per a les persones més pobres, que és la futura base gravable, i un sistema de protecció social que protegeixi els més vulnerables.
És important construir sistemes de recaptació tributària justos i alhora incrementar la transparència i l'efectivitat de la gestió de les finances públiques. s'han de recaptar més ingressos i alhora promoure el control i seguiment de la despesa pública per part de la societat civil. Els països desenvolupament tenen molt a les seves mans per promoure aquests processos perquè avui dia no hi ha limitacions tècniques per portar-ho a terme, però fa falta voluntat política.
–––
* Extracte de l'article publicat a la revista IO, núm. 25, setembre 2012. Agraïm a Intermón la gentilesa d'autoritzar la seva redifusió.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.