Què, jugant a les carreteres?

Tots suspenen, i amb molt mala nota, fins i tot els de l'oposició. Però aquests, com que ara no governen, sempre es podran preparar per a l'examen de setembre. Els que ho tenen més magre són els que estan comandant, perquè la seva mala nota deriva d'allò que estan fent ara, i és difícil tapar amb paraules una cosa que tothom veu.

Mala època per als polítics, sobretot per aquells, que n'hi ha, que intenten fer la seva feina honestament i escoltant la ciutadania. Hi ha hagut tants de lladres i de sords vinculats a la política que és difícil recuperar el prestigi.

Per açò algunes veus innocents, animades pel discurs populista del dia, reclamen que els polítics no cobrin un sou. Quina bona manera seria de posar la política en mans dels rics, dels homes de palla o dels comissionistes! Com si ja no en tinguéssim prou, d'aquests! Els polítics són imprescindibles per a la democràcia i de la mateixa manera que han de ser fiscalitzats, han de cobrar un sou digne, d'acord amb la seva responsabilitat.

Però també és cert que la realitat mos posa difícil la cosa. Ara mateix, el 20% dels parlamentaris del PP de València estan imputats en casos de corrupció. Se'n recorden, fa quatre dies, de la gent d'en Matas? Ja sabem que de Joseps, Joans i ases n'hi ha per totes les cases, però hi ha partits que semblen disposats a guanyar sempre aquesta casta de competicions!

Tanmateix la causa del desprestigi dels polítics no és solament la corrupció. És cert que la crisi no ajuda i que quan van mal dades tothom cerca culpables. I que és molt fàcil assenyalar els polítics, de vegades de forma injusta i poc contrastada. Però així i tot, la serietat sempre l'hem d'exigir.

Ara mateix, Menorca viu una profunda crisi i sembla que tots els recursos s'haurien de dedicar a superar-la. I com? Segons els experts, ajudant aquells que encara tenen idees i ganes de mantenir o de crear empreses. Contribuint a la diversificació econòmica. Cercant nous mercats amb mentalitat prou oberta per saber que el món no s'acaba amb el bloc de formigó i el turisme de ramat. I impulsant el parc BIT, d'una vegada.

Però sembla que el Consell té coses més importants a fer. Com jugar a les carreteres, que és un joc tan divertit com jugar als soldats, però igual d'infantil. A la vista dels projectes que hi ha per a la carretera general, t'agafen ganes de cridar a la senyora Merkel i demanar-li que intervengui Menorca i mos ajudi a recuperar la dimensió de les coses.

Perquè és evident que si sabés que, en plena crisi, es pretenen construir quatre rotondes subterrànies en els deu quilòmetres que separen Maó i Alaior, a l'illa de Menorca, faria dimitir el senyor Rajoy del govern per inútil en el control de la despesa, com ja va haver de fer amb el senyor Berlusconi.

Però és que encara que no hi hagués crisi econòmica, si la presidenta alemanya conegués aquest projecte de carretera, igualment el destituiria. Perquè la conya espanyola ha de tenir el seu límit, si volem formar part d'Europa. I cal recuperar la mesura de les coses i la solució sensata dels problemes. També dels de circulació! O és que el disbarat de Ferreries no ha estat prou lliçó?

Si al Consell menorquí li sobren els doblers i se'ls vol gastar, segur que seran molt ben rebuts per les escoles i els hospitals, i pels aturats i els malalts que envien a Palma sense pagar-los el viatge, pels universitaris que s'han de pagar l'estada fora de l'Illa. I pel bàsquet de primera, si tan esplèndids són.

Però si es tracta d'aprofitar els escassos recursos que queden, potser haurien de servir per generar riquesa i no per engreixar empreses constructores a base de perpetrar despropòsits. Se n'aprèn molt, d'aprofitar els recursos, fent servir l'enginy i escoltant les iniciatives de tanta gent que l'únic problema que té és que cap banc no li dóna crèdit.

I si ni així s'obtenen resultats, també hi ha una feina que continua pendent: reclamar al govern espanyol una part (si més no) dels doblers que es queda dels guanys que produeixen aquestes illes. Si el govern de les Balears o de Menorca reclamàs la participació ciutadana per un objectiu tan legítim com aquest, segurament seríem molts els disposats a signar cartes de protesta o fins i tot a manifestar-nos.

Aquest catorze per cent de dèficit fiscal que tenim, és un percentatge que demana una reflexió i exigeix una reclamació. Però de ver, no com el senyor Bauzà quan s'exclamava sense conseqüències dels pressupostos espanyols d'enguany. Per la dignitat dels ciutadans i per una distribució territorial justa. Potser seria la primera passa real per acabar amb la falta d'un transport eficaç i econòmic. Que no ho dubtin, és el que mata Menorca.

Tanta feina per fer i ells, jugant a les carreteres!