Teixit associatiu per sortir-ne

Els valors que s'han cultivat en la societat de les darreres dècades han deixat ferida. Després d'anys de lloar l'economia especulativa que deixa els diners en molt poques mans, tenim ara un món més polaritzat que abans, on els rics són més rics i els pobres més pobres. És el que passa quan es pretén fer anar l'economia a base de jugar en borsa o de requalificar terrenys.

També després d'anys de gran presència de determinats lobbies en les estructures polítiques i de finançament irregular de partits o de persones que hi estaven lligades, tenim ara una societat que es considera molt poc representada per les institucions públiques. És el que passa quan els episodis de corrupció es succeeixen periòdicament sense aturar.

Venim d'unes dècades on s'ha primat el triomf individual per damunt de qualsevol projecte col·lectiu. On s'ha reconegut socialment aquells que sabien guanyar més diners amb més rapidesa. I, amb totes les honroses excepcions que sempre hi ha, aquesta escala de valors s'ha estès molt en els sectors empresarials, a algunes escoles de negoci i, per suposat, en la gestió pública.

Alguna gent recordarà com una entitat empresarial de Menorca va portar Mario Conde a l'illa, per fer una xerrada dirigida als empresaris. La imatge és ben representativa, perquè l'esmentat senyor havia estat condemnat en ferm per estafa, apropiació indeguda i falsedat en document mercantil. És a dir, sempre el bé individual a costa del bé col·lectiu, malgrat calgui saltar-se les lleis. Si aquests són els exemples que hem projectat, no ens estranyem que el món vagi com va.

El germà petit d'aquesta etapa ha estat el sector de l'associacionisme sense ànim de lucre (que alguns anomenen Tercer Sector). Malgrat no haver estat mai els més brillants de la pel·lícula, és un entremat d'entitats on s'hi arrepleguen persones que no solen combregar amb les particulars prioritats de vida que hem vist. També aquí hi trobarem excepcions, però la gent que s'integra en associacions no lucratives ho fa perquè rep altres coses que li compensen més que els diners.

La gent s'incorpora a les associacions perquè hi troba projectes engrescadors, idees que busquen el bé comú, maneres de sumar el seu petit esforç al de molts altres per fer coses significatives. També s'hi poden trobar amistats, altra gent que busca millorar la societat, iniciatives interessants a fer en el temps lliure...

La gent que fa anys que està incorporada al teixit associatiu sap que hi dedicarà molt del seu temps lliure sense rebre compensacions econòmiques (la perseverança és gairebé obligada). Els que treballen en entitats d'aquests tipus saben el què és haver de tirar endavant projectes amb molts pocs recursos (l'austeritat està en els valors que es solen practicar). I quan no hi ha recursos materials no en queda altra que esprémer la imaginació (això que ara se'n diu innovar).

La dinamització de persones voluntàries és un altre tret diferencial. Homes i dones, joves i grans, que col·laboren per la satisfacció personal que els aporta saber que estan ajudant una causa mereixedora (d'això se'n diu implicar la societat civil).

El teixit associatiu preocupat per la transformació social no acostuma a buscar el poder (en tot cas busca autoritat, que és un concepte diferent). Per això no es presenta a les eleccions. Però sí que intenta aconseguir canvis en la societat. Justament el tipus de canvis que actualment són més peremptoris que mai.

Sumem idò persones perseverants, austeres i innovadores, que tenguin capacitat per aconseguir una certa autoritat per implicar la societat civil. Fem-ho des de les associacions i cerquem la manera de convertir-ho en una aportació important per aquest món que tant ho requereix. Les jornades que organitza aquests dies el Fòrum d'ONGs poden ser un bon punt d'encontre.