TW
0

Les empreses, les administracions, els serveis públics ... neixen, creixen i evolucionen. Són, segons com es miri, com nosaltres, ens vius, i en aquests mals temps que corren, encara més, haurien de ser-ho. No sé vosaltres, però jo m'equivoco amb més freqüència de la què voldria. De vegades, la manera que tinc de fer les coses i/o fer-ne moltes, guiar-me per la manca o l'excés d'informació, escoltar xafarderies o practicar-les...

m'impedeix actuar amb la intel·ligència necessària o la responsabilitat requerida. Si de savis és rectificar, trobarem major saviesa en la capacitat d'aprendre bones lliçons dels errors. Més que mai, donades les circumstàncies actuals, hauríem d'utilitzar les equivocacions com a oportunitats per créixer, per aprendre més, per avaluar la vida com a resultat, intentant comptar amb el coratge d'anar cap endavant comportant-nos millor.

En la família, en el treball, en l'escola... podríem triar ser part de la solució i deixar de banda el problema. Allò que diuen d'apagar focs en lloc de provocar-ne de nous. En la societat, màxima xarxa de relacions i sentiments, defensar els interessos col·lectius per damunt dels individuals. En els governs, líders que no dediquessin més temps a la recerca de culpables, sinó a l'estudi de noves formes d'actuació per sembrar el benestar del futur.

Estem immersos en una profunda crisi, econòmica i de valors, de transformació, en la que tot es barreja i tot es confon. Moments d'incertesa, de patiments, de caos, de conflictes, i de pors. Les persones viuen un dia a dia molt difícil, en el que la consciència dels errors juga un paper clau. Allò que percebem, que sofrim, que alliçonem, allò nou que construirem tindrà el poder de canviar-ho tot. Podem aprendre a revaluar-nos, a augmentar-nos per damunt de les històries de "bons i dolents" o d'arguments "d'uns contra els altres". Ho deia Ramón i Cajal: "Lo peor no es cometer un error, sinó tratar de justificarlo, en vez de aprovecharlo como aviso providencial de nuestra ligereza o ignorància".

Una de les conseqüències de la crisi, en l'àmbit tertulià, és la manca de referents morals i de lideratges en la política. Segons les enquestes, els ciutadans la classifiquem com el tercer problema de la nació. Més enllà de les decisions que prenen, de les restriccions, de les retallades dels serveis i dels drets que estem patint, jo crec que el problema deriva en que el poble no es sent inclòs. Si es raona en clau de màrqueting, n'hi ha massa que ho fan, hauria d'aplicar-se a la gent i no sols com a eina per a capturar clients, fotos i vots.

Trista i quotidiana desconfiança, serà perquè la majoria no practica la reconeixença dels errors?