El negoci de na Peix Frit

No han après la lliçó de la crisi: en lloc de cercar la rendibilitat —mínima inversió, màxim benefici—, les simulacions fotogràfiques publicades evidencien l'extrem contrari: màxim impacte, resultat irrisori. Si cada dia es queixen que les arques públiques estan buides, ¿per què no es plantegen intervencions senzilles al màxim nombre de punts de la xarxa viària de l'illa, que prou n'hi ha que necessiten alguna millora, en tost de gastar una doblerada amb un únic projecte? Sembla, en fi, que la dreta menorquina continua enderiada amb el seu tradicional error de confondre progrés amb ciment, reformes amb embalum, i obres públiques amb devastació del paisatge. I com a prova de la seva obcecació amb el model desenvolupista, han recordat que si no aposten directament per una autopista de Maó a Ciutadella —eufemisme: desdoblament— no és per falta de ganes, sinó de recursos. Vius, i alerta.

A més de la desmesura d'aquest projecte, hi ha un aspecte puntual que, en la meva opinió, resulta d'una gravetat extraordinària. Els responsables del CIMe diuen que les rotondes amb pont previstes són per evitar girs innecessaris a l'esquerra, pel perill que aquesta maniobra comporta. Podríem discutir, com dèiem, si no hi hauria solucions més barates i senzilles per aconseguir el mateix efecte, però bé, la intenció sembla bona... en tots els casos excepte en un: com ja s'ha dit, una d'aquestes megarotondes està dibuixada en un punt de la carretera a on no hi ha cap desviament, cap creuer, cap confluència. Exactament, davant el lloc de Biniaiet.

Idò bé, no fa falta ser cap fura per trobar l'explicació d'aquesta rotonda fantasma. Basta contrastar el projecte del Consell amb les informacions publicades des de fa uns mesos: un grup d'empreses de construcció promouen a Biniaiet una planta de tractament de residus d'obra. Si ja és discutible que l'hagin de col·locar en sòl rústic —la podrien fer a un polígon industrial—, resulta totalment injustificat i censurable que siguem tots els menorquins qui els haguem de pagar l'accés des de la carretera, que és, justament, la rotonda fantasma.

Quan una zona s'urbanitza, són els promotors els qui es fan càrrec de les obres d'urbanització: asfaltat, il·luminació, clavegueram. Ho paguen de la seva butxaca, tothom ho sap. Per què en aquest cas ha de ser diferent? Per què el Consell Insular pretén regalar dos milions d'euros, que és el preu de cadascuna d'aquestes megarotondes, a unes empreses privades? No se m'ocorre cap altra explicació que considerar-ho un cas més de la política més habitual de la dreta, aquí i a tot arreu: repartir les càrregues entre tots, fer pagar els costos a tot el poble, i afavorir els interessos privats d'una minoria.

Ben mirat, és el mateix que fa el govern de Rajoy amb els bancs amb problemes: socialitzar les pèrdues, privatitzar els beneficis. Quan la crisi sigui història, ¿tornaran aquests bancs tot el que hauran rebut de la societat a través d'uns sacrificis sagnants? Ho dubt, francament. Idò el govern del Consell Insular demostra ser un alumne avantatjat d'aquestes males pràctiques: no governa per a tots els menorquins, sinó per als seus (pocs) amics. Li regalen una carretera a mida a una empresa, però quan aquesta comenci a guanyar doblers segur que no compartiran els beneficis. Aquesta empresa, certament, fa un negoci rodó. Per a vostè i jo, amic contribuent, serà el negoci de na Peix Frit.