TW
0

El dia 17 d'octubre és la celebració del Dia Internacional per l'eradicació de la pobresa, 1.300 milions de persones viuen en la pobresa extrema a tot el món i boni bé 1000 milions passen gana i no tenen accés a l'aigua potable o serveis tant bàsics com la sanitat i l'educació. Aquesta realitat és indigne, i tindria fàcil solució… els bancs, han rebut dels Governs d'Europa, EEUU etc des de que va esclatar la "crisi" (o hauríem de dir estafa) més doblers dels que serien necessaris per acabar amb la fam al Món durant més de 25 anys, també la despesa en armament és molt superior als recursos necessaris per acabar amb la fam, la misèria, les malalties que són curables i la manca d'educació arreu del Món i això encara fa que la indignació sigui més gran.

Tots hem escoltat o sentit a gent que ha estat en aquests països més pobres, dir que la generositat i l'hospitalitat de la gent és sorprenent, et donen el que no tenen. Per això hom sent una enorme tristesa per no dir vergonya, quan veu comentaris contra la dedicació de recursos cap a la cooperació, o quan els polítics suprimeixen fons i partides, com ha fet el PP des de que governa als Ajuntaments, CCAA i Govern Central destinades a aquesta finalitat.

El Fons Menorquí de Cooperació el passat dia 22 de setembre va celebrar una "Diada de la Solidaritat" per posar de manifest que en temps de dificultat i de crisi la solidaritat és més necessària que mai. Tot i les bones paraules el FMC veu com es restrenyen els seus recursos per decisió política. Com també ha estat decisió política fer als immigrants culpables de la crisi, prenent decisions que freguen la xenofòbia, les decisions del PP en política d'immigració i cooperació han fet augmentar la pobresa i l'exclusió social.

Es calcula que a Espanya, les retallades del PP, CiU i els partits que voten les mesures d'austeritat han generat un milió de nous pobres cada any, ja són més de 12 milions i mig de persones que viuen en la pobresa i risc d'exclusió social (boni bé el 27% de la població), i retallades socials són des de la supressió de partides a la llei de dependència, programes d'atenció a l'exclusió social, cobrar la 'fiambrera' a les escoles (per cert segons UNICEF Espanya és el quart país d'Europa amb més pobresa infantil, només superats per Romania, Letònia i Bulgària) i també rebaixar els sous a les empreses o suprimir la paga de Nadal als treballadors del sector públic (molts d'ells amb les retallades des del 2010 han perdut més d'un 20% del sou)

El PSOE i el PP l'any passat de manera urgent i sense debat públic van modificar la Constitució Espanyola per prioritzar el pagament de la deute per damunt dels serveis socials o qualsevol altra prioritat social o d'estímul de l'economia. Aquesta reforma constitucional, junt amb la Llei d'Estabilitat pressupostària, el Pla de Governança Europeu i la línia que marca Brussel·les, el FMI, i el Banc Mundial duen a Europa a la ruïna.

Però és cert que plorant no s'han guanyat mai batalles i que dir que tot està malament no soluciona la situació. Hi ha alternatives més justes i solidaries: a) complir el 0'7% del PNB per desenvolupament i cooperació; b) Regular els mercats financers; c) Implantar un Impost a es Transaccions Financeres (més informació a www.ccoo.es) d) l'Eliminació dels Paradisos Fiscals, e) Perseguir l'evasió de capitals f) Reforma fiscal progressiva, f) Pacte polític de tots els partits perquè es comprometin a lluitar contra la pobresa.

Mentre tot això arriba, haurem de prémer tots, no cansar-nos ni voler amb un dia solucionar anys d'injustícia, però no podem ni resignar-nos ni acceptar les mentides del PP. Si que hi ha alternatives, si que són possibles, si que podem sortir de la crisi si tot el poble es posa a caminar i a mobilitzar-se fins que el PP rectifiqui o convoqui eleccions anticipades, perquè el PP va guanyar les eleccions amb un programa diferent al que aplica i això és un frau democràtic.

Contra la pobresa, per l'ensenyament, en defensa de la sanitat, les polítiques socials, la llei de dependència i els drets de totes les persones, volem dir que CCOO seguirà participant amb molta més gent d'aquesta batalla per la democràcia i els drets socials davant dels que es dobleguen "com la plastilina" davant la Merkel i els Mercats quan els convé.