Història i evolució de la presó de Ciutadella

Gràcies a aquesta troballa, als documents consultats a l'Arxiu Històric Municipal (AHM) i als coneixements de l'arxiver municipal Mn. Florenci Sastre Portella, podem concloure que l'antiga presó de Ciutadella es trobava ubicada al carrer de ses Voltes pels voltants de l'any 1843.

La presó antiga de Ciutadella ocupava l'edifici actual de la Perfumeria D. Pons, conegut antigament com a Can Marjal ) i bona part de la Impremta des Racó. És a dir, entre el Palau Olives i la Catedral. Abans no existia el palau, sinó que hi havia una sucreria i la resta era plaça. Aquesta presó depenia de la Universitat General de Menorca i particular de Ciutadella.

Segons el contracte de venda de l'edifici que ocupava la presó, datat l'any 1859, aquest diu que la casa denominada presó antiga de Ciutadella es trobava ubicada al carrer de ses Voltes, llindava amb la casa de Vicenç Simó (antiga sucreria que funcionà fins els voltants de 1920), amb el Palau de Cal Bisbe, amb la Catedral i amb la casa de Pere Martorell. Que el seu alçat i obra és feta de pedra i morter. Consta d'un vestíbul (zaguán) de 7 metres de llarg per 3 metres d'ample, un patí de 12 metres de llarg per 6 metres d'ample, d'una peça al fons de 5 metres en quadre i un altra que es divideix en quatre estàncies i altre de 8 metres en quadre.

La taxació de la finca es xifra en 5.334 reals de velló (moneda de l'època). Segueix el document dient que la subhasta inicial es situa en aquest preu. Finalment fou adquirida per D. Cristòfol Comelles en representació del Dr. Nicolau Comelles, natural de Ciutadella, com a millor postor pel preu de 49.000 r. de v. a pagar en els terminis previstos a la llei.

Hem de diferenciar aquesta presó antiga de la Presó del Governador ubicada a la plaça des Born als baixos del Palau del Governador. La ubicació exacta era a l'actual oficina de Turisme, on diuen els documents consultats que al soterrani, actual sala de reunions, s'hi ubicava la presó i sala de turments.

A la presó municipal, s'hi tancaven els presos de la justícia ordinària, és a dir, causes de naturalesa civil com a deutes menors i problemes de convivència, però no causes criminals o delictes de sang, que eren competència del Governador i per tant, es tancava a les persones acusades d'aquests delictes a la seva pròpia presó.

La persona del Batlle General era el competent per jutjar els casos de naturalesa civil i en menor rang, el batlle cònsol, a voltes substituït per un tinent de batlle, que ho era pels delictes de menor quantia. Aquest judicis es celebraven com a plets de pau i de forma verbal, tot i que existeix un registre documental a l'AHM.

Aquesta presó, per tant, era de caire municipal i depenia de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella, que es trobava ubicada davant de la Catedral.

Posteriorment, pels voltants de l'any 1835 es creà el Jutjat de Primera Instància del partit judicial de Ciutadella, idèntic en quant a demarcació que l'actual doncs la seva jurisdicció comprenia fins es Mercadal. Dit jutjat assumir les competències per resoldre aquestes causes fins l'any 1850 aproximadament, en què va desaparèixer el jutjat de Ciutadella en favor del Jutjat Comarcal de Maó que era competent en tota l'illa com a única demarcació jurisdiccional.

Amb l'aparició dels ajuntaments que substituïen la forma de govern de les universitats, les Cases Consistorials ocuparen per un temps i de forma provisional l'edifici de Can Saura des Racó, ubicat a la placeta del Roser. Desprès es traslladaren al carrer de Cal Bisbe, davant el palau episcopal, casa consistorial denominada "Sala Vella", i cap a l'any 1927 passà als baixos de l'actual Ajuntament a la Pl. des Born.

A resultes de la venda de l'edifici que ocupava l'antiga presó de Ciutadella i de la necessitat de què la ubicació d'aquesta fos en qualque edifici municipal, la presó es traslladà per un temps al Convent dels Frares Agustins, actual Seminari Diocesà. Dit edifici havia estat cedit per l'església a favor municipal fins l'any 1947. En ell s'hi ubicaren diferents serveis públics, entre ells creiem que també la presó.

La següent ubicació de la presó fou als baixos de l'Ajuntament de Ciutadella, ja denominada Dipòsit Municipal de Prevenció des de l'aprovació de la Llei de Bases de Règim Local de l'any 1985. La seva ubicació era a unes dependències que s'accedien des del pati que dóna a la murada del port i que es part del Bastió del Governador. En un primer moment constava la presó de quatre cel·les, però dues estaven en tan males
condicions que un any es van esfondrar sense, sortadament, desgràcies personals. Les dues restants van estar operatives fins l'any 2008, quan arran de la inauguració de la nova Prefectura de Policia, la presó es traslladà a l'edifici del polígon industrial.

Plànol de l'antiga presó de Ciutadella de l'any 1843. Document de l'Arxiu Històric Municipal. Es pot veure a l'exposició del Roser dels 150 anys de la Policia de Ciutadella.

Els carcellers
A la Recerca de la Història i Evolució de la Policia de Ciutadella, s'ha pogut constatar que des de molt antic existia l'ofici de carceller.

Un dels exemples més il·lustratius el trobem en la persona d'en Miquel Aguiló Givernau, antic carceller que compaginar aquest ofici amb altres càrrecs públics des de l'1 de juliol de 1828 fins el dia de la seva mort que es produir el 24 d'abril de 1864 als 65 anys d'edat.

El seu nom apareix al Registre dels títols d'empleats i dependents de l'Ajuntament de Ciutadella, que compren les dates del 6/07/1852 al 29/08/1864 i que es conserva a l'AHM. També trobem referències a la seva persona i ofici als lligalls de Plets del Jutjat Comarcal de Maó i del jutjat del partit judicial de Ciutadella.

El carceller Aguiló ocupava el càrrec de ministre sache (saig) de forma intermitent i interina des de l'any 1828. El saig és la denominació que a Menorca se'n fa dels policies i que a la part de llevant i centre de l'illa encara s'utilitza com expressió col·loquial ben viva. L'any 1835 consta com a pregoner municipal, l'any següent figura com algutzir i el següent any com a porter (de l'ajuntament). L'any 1837 figura com a carceller amb el sou de 533 reals de velló anuals. Consta el títol en propietat de saig el dia 6/07/1852 amb el sou de 333 reals de velló anuals. El 1852 consta també com a l'encarregat de cuidar la font i les canyeries. El darrer càrrec que ocupa al seu historial és el d'algutzir d'alcaldia i carceller l'any 1861.

Per tant, de l'estudi fet d'aquesta persona podem concloure que en un mateix individu es concentraven tots els càrrecs públics que comprenien l'exercici de l'autoritat municipal delegada de l'alcalde, entre ells el de carceller.

Una volta difunt, els seus fills Joan i Gaspar Aguiló i Vera, sol·licitaren a l'Ajuntament de Ciutadella el poder ocupar els càrrecs públics del seu difunt pare, com sembla era costum que l'ofici passes de pares a fills.

L'acta del Ple en sessió del 17/06/1861 recull:

"Seguidament es dóna compta dels memorials de Juan Aguiló i Vera i Gaspar Aguiló i Vera, sol·licitant el primer la plaça d'agutzil d'alcaldia i carceller vacants per la mort del seu pare i el segon la de carceller (...) i conferir-li el càrrec de carceller a l'expressat Gaspar Aguiló sense sou algun fixa, només percebrà els drets d'entrada i sortida dels presos, tenint habitació per ell i la seva família a l'edifici". Nota: sembla que en aquesta època els càrrecs d'empleat públic passaven de pares a fills.
L'ajuntament en vista dels mèrits i serveis prestats per dit Juan Aguiló, acordar per unanimitat nomenar-lo algutzir d'alcaldia amb un sou anual de 1800 reals de velló".

L'any 1886 trobem un altre Aguiló i Vera, en aquest cas de nom Miquel D. El qual ocupa el càrrec d'algutzir del jutjat, consta major d'edat i casat. L'any 1890 encara
ocupa dit càrrec.

Detall del títol de carceller i de saig d'en Miquel Aguiló Givernau.

Un altre carceller ben conegut a Ciutadella fou en Pere Pons i Capó, conegut com a "Peruix". En Pere comença com a sereno interí l'1/08/1892, els documents consultats diuen el següent:

Comunicat de l'alcalde acctal. que en virtut de l'apartat segon, segona disposició de l'article 74 de la Llei municipal, el nomena sereno interí. Que juri el càrrec davant seu.

Suposem que és el mateix Pere Pons Capó, anomenat "Peruix", que fou carceller de la presó de Ciutadella i flabioler de les festes de Sant Joan molts d'anys, com comenta Josep Pons Lluch al magnífic llibre d'imatges de Sant Joan, editat per Bankunion ja fa anys.

En aquest llibre hi apareix en una fotografia del bienni 1924-25, on diu que alternava el càrrec de flabioler amb Josep Truyol Monjo, àlies Bep Candela, agutzil. Hi ha un informe del Jutjat Militar (AHM) en data del 2/06/1939 sol·licitant informe de conducta, on diu que en aquesta data, en "Peruix" té 80 anys d'edat i consta que l'octubre del 1936 era carceller de la presó de Ciutadella.

Bienni 1924-25. Caixer Senyor Sr. D. Simó de Sintas Moll. L'algutzir i flabioler que hi apareix és en Josep Truyol Monjo, "Bep candela". L'any exacte de la imatge és el 1925, donat que en Pere Pons "Peruix" apareix a una imatge de 1924 com a flabioler d'aquell any.

Com en altres casos que s'han documentat a la recerca històrica de la policia de Ciutadella, en Pere compaginava varis càrrecs alhora a més de ser sereno, també era pregoner, fou carceller i suposem que en qualque moment fou algutzir i d'aquí flabioler per les festes de Sant Joan.

Aquesta imatge correspon a l'any 1924, on en Pere Pons Capó "Peruix" fou el flabioler de les festes.

En una pròxima ocasió, si Deu ho permet i el diari ho vol, xerrarem un poc més dels serenos, de les seves funcions, anècdotes i persones que ocuparen aquest càrrec a Ciutadella. Segurament també acabarem xerrant de Sant Joan i de la participació que en feien els serenos i antics policies a les festes.

Esper que aquest article els hi hagi estat entretingut, donat que al cap i la fi és part de la nostra història local.