L’assemblea dels ineptes

Mirau sinó quines coses estranyes o més tost absurdes, s'explicaven d'aquell país. I tothom es va arribar a creure que podrien haver estat ver perquè, tanmateix, era governat per l'Assemblea del Ineptes.

Diuen que amb l'esca del turisme en aquell país havia niat la cobdícia: el capital havia optat per tancar la majoria de fàbriques i abandonar el camp, i tothom es va arribar a creure que es faria ric construint cases i buidant la bossa als visitants, que segur que cada vegada serien més nombrosos i adinerats.

Però la cosa no havia anat així. Una gran crisi es va escampar pel món, i ells havien construït tantes cases que ningú ja no les volia ni regalades. I els visitants, cada vegada tenien més destins per triar i els que arribaven al país ho feien amb la bossa buida o amb una bracerola de tot inclòs.

I per més desgràcies, era molt difícil d'arribar-hi, perquè el seu transport cada dia era més escàs i més car. I és que el pobre país no tenia un Estat que el defensàs. Solament una munyidora.

I així és que hi va començar a haver aturats i gent que treien de ca seva per no pagar la hipoteca. Joves que no trobaven feina i famílies que vivien de l'almoina. Com lamentava aquella gent haver malbaratat una economia diversificada com la que havien tingut en el passat!

L'Assemblea dels Ineptes, que havia estat investida de tota l'autoritat, va decidir que tocava actuar. I la seva primera decisió va ser canviar les lleis perquè es poguessin fer encara més cases i més altes, fins i tot en els indrets més emblemàtics i protegits, i ran de mar si algú ho desitjava.

No va servir de res l'experiència que sobraven cases i que ja tenien tantes urbanitzacions que era impossible mantenir-les totes en bon estat. Ni tampoc va servir el clam dels experts, que avisaven que el món anava per un altre camí, precisament el contrari.

A més, el país anava escàs d'aigua i a molts indrets ja sortia salada de tant de poar, o estava contaminada pels nitrats. Però la decisió de l'Assemblea dels Ineptes va ser canviar les lleis perquè es pogués extreure encara més aigua, com aquell que cerca la darrera gota d'una llimona premuda.

No prou satisfets amb aquesta decisió, van decidir canviar també les lleis que dificultaven la creació de camps de golf. "A partir d'ara, ja no és obligació regar-los amb sucarrell de depuradora, ho podeu fer amb aigua bona", van dir als amics que els envoltaven.

I mirau quina cosa més xistosa. Segur que tampoc no és ver! Tenien amagada una gran dessaladora que havia costat un ull de la cara i que feia rovell de no emprar-la. Però d'açò no en rallaven mai, perquè gastar doblers inútilment, ara veureu que era la seva prioritat.

Per aquelles caramboles de la vida, el país havia heretat uns doblers d'una època anterior, però que solament es podien gastar en carreteres. Potser no en tornarien a veure tants de junts en molts anys o mai més. Els podrien haver destinat a fer un bon repàs de vials o a resoldre els escassos problemes de la seva carretera principal.

Però què va decidir l'Assemblea dels Ineptes? No us ho creureu. Construir rotondes subterrànies com a desesperats, a imitació dels països on sí que hi ha problemes de circulació. Ineptes i provincians, idò.

No sé si us estic espantant amb aquestes històries, encara que siguin una fantasia, però per si un cas, no us rallaré de la raresa de podar els arbres abans de la caiguda de les fulles (què espavilats!). Ni tampoc de com, els seus responsables de medi ambient, arrasaven sense escrúpols la flora i la fauna dels torrents. Ja se sap: era l'Assemblea dels Ineptes!

Però hi ha una cosa que sí que vull afegir, de tan sorprenent que és. Perquè en aquest món que valora cada vegada més el patrimoni cultural i l'intenta mantenir, sembla que ells eren incapaços d'apreciar cap tresor que no es pogués estojar a la butxaca. I així, tractaven l'idioma que havien heretat dels seus avantpassats com si l'odiassin.

Esquivaven de reconèixer-lo pel seu nom, dificultaven que els fillets l'emprassin a l'escola i no exigien el seu coneixement als servidors públics. I així i tot deien que estimaven el seu país. O potser ja no ho deien?

Un altre dia també us explicaré què es diu que van fer amb el nom d'una de les seves principals ciutats. Però aquí he de reconèixer que també tenc dubtes. Perquè m'han arribat dues versions diferents.

La primera, que va ser una qüestió de provincianisme i poca autoestima com a poble. I l'altra, que era una manera perversa de despistar la gent, perquè sembla que l'Assemblea dels Ineptes no havia estat capaç de complir cap dels seus compromisos electorals, que eren un caramull.

Uf! Sort que rallam d'un país que només pot ser imaginari.