Joan Enric Vilardell i Santacana06/11/12 0:00
TW
0

Organitzat per l'Associació de Veïns de Sant Lluís, el passat divendres i segon dia de novembre va tindre lloc a la Sala de Plens del municipi un debat públic o taula rodona a propòsit de la mobilitat en el casc urbà de la vila. La convocatòria, que va sobrepassar les previsions inicials amb l'assistència de quasi un centenar de persones, venia a compte de la recent presentació d'un estudi anomenat "Alternatives per a l'ordenació de l'espai públic del nucli de Sant Lluís". Elaborat per l'equip barceloní "Interlands" sota encàrrec de l'actual govern de la localitat, aquest document que no pretén ser un Pla de Mobilitat, constitueix un primer pas en l'objectiu de "reordenar i consensuar les pautes de mobilitat al nucli, coordinant la implicació veïnal en el marc de les sessions de l'Agenda Local 21". Així, atesa la necessitat de superar les carències d'una població que, en paraules del periodista Toni Seguí, "encara manté una mobilitat prehistòrica", cal celebrar la iniciativa municipal i desitjar l'elaboració de noves bases empíriques que completin aquest primer treball, per acabar amb l'exposició pública d'un projecte urbà adreçat a la millora de la qualitat de vida que tant justament els residents reclamen.

De les dades ofertes per "Interlands" en podem destacar un parell especialment representatives de l'estat de la qüestió. En primer lloc, el fet que poc més d'un terç de la població censada habita en el nucli urbà de Sant Lluís, mentre la resta es reparteix entre els diferents assentaments rurals (21%) i les zones turístiques (41%) al llarg del període escolar, però que arriba al 90% en els mesos d'estiu. Aquesta informació, que indica problemes de mobilitat a nivell del propi terme municipal, unida al baix nombre d'escolars que també assenyala l'estudi, ve a confirmar amb estadístiques que tractem d'un poble on, malgrat gaudir d'un acceptable nivell de dotacions col·lectives, la població depèn de la veïna Maó en els aspectes laborals, comercials i de bona part dels serveis col·lectius. Com Es Castell o Sant Climent, igualment traçats a la manera il·lustrada, també Sant Lluís ha esdevingut amb els anys en un curiós cas de nucli urbà que serveix a una població dispersa al llarg del dia i es transforma en barri dormitori a la nit.

Lligada amb aquesta característica, una segona informació continguda a l'estudi ens confirma que la manca de control o de responsabilitat dels anteriors governs locals ha conduït a una situació del tot inacceptable, com és el fet que no més d'una tercera part de l'actual superfície de l'espai públic està destinada als vianants. En aquesta injusta situació, l'alliberament dels carrers sotmesos a l'abús del trànsit rodat és una tasca urgent i prioritària de la que Sant Lluís no pot defugir.

Per abordar aquest darrer aspecte, primer caldria deslligar la circulació de vehicles a motor respecte la problemàtica del seu estacionament. Sovint, es traspassen a Menorca conceptes derivats d'altres indrets, com el que apunta a la conveniència de "pacificar" el trànsit. Lluny de compartir aquest criteri, que podria trobar arguments favorables en uns índexs insulars d'automòbil per habitant certament escandalosos per la insuficiència del transport públic, la realitat ens diu que Menorca és una illa escassament poblada i amb uns nuclis tradicionals de molt baixa densitat com a conseqüència de la dispersió territorial, de la que Sant Lluís, com s'ha dit abans, en resulta un exemple il·lustratiu. En aquestes circumstàncies, entenc que el problema no escau en la baixa intensitat del trànsit de vehicles sinó en l'aprofitament, com a lloc d'aparcament de turismes, d'una vialitat amb l'amplada pròpia d'un modest assentament del segle XVIII.

En la seva estretor, és evident que els carrers del nucli fundacional de Sant Lluís no permeten una distribució segregada de persones, bicicletes o cotxes, aparcats o en trànsit. En conseqüència, tal com s'ha fet en tants altres recintes històrics arreu del món, no hi ha més alternativa al caos actual que apostar per un nou criteri d'urbanització basat en el disseny d'una calçada de secció única. Es tracta de reurbanitzar els carrers amb una superfície plana i sense obstacles que ofereixi la màxima llibertat d'utilització de la via pública, eliminant al màxim les places d'estacionament. És aquesta, en definitiva, l'única resposta racional possible, que ja va ser contemplada pels serveis tècnics del consistori fa vint-i-cinc anys, i avui recupera l'equip "Interlands", autor de l'estudi.

Així les coses, i atesa la reduïda extensió del poble, les actuals borses perimetrals d'aparcament i altres de nova aparició que haurien de ser planificades, seran els complements necessaris per la modernització d'una xarxa viària on el Cós Nou constitueix l'eix principal. La reforma d'aquest carrer, a més d'acabar amb una absurda i més que polèmica oferta d'aparcament a dues bandes, hauria d'incorporar, al meu entendre, la secció única abans assenyalada i la flexibilitat suficient per acceptar, si és veu convenient, el pas de vehicles en funció dels horaris i períodes estacionals que corresponguin.

Per últim, respecte l'Avinguda de la Pau i els seus vint-i-un metres d'amplada ja integrats a la xarxa viària secundària de Menorca, no és realista ignorar la seva condició de carrer amb teixit urbà als dos costats. Igual que en el cas del Cós Nou, també aquí resulta factible l'equipament d'arbres, faroles, bancs, etc. amb l'ajuda d'un senzill eixamplament de les actuals voravies. Tot obviant la mitjana i una dubtosa segregació dels ciclistes, aquesta operació permetria un millor i més acurat aprofitament de la superfície a l'abast, amb efectes immediats sobre la convivència i l'economia de Sant Lluís.

Cal, doncs, donar suport a la iniciativa municipal, obrir el debat i adoptar una estratègia d'ordenació dels espais públics del nucli de Sant Lluís que ha de comptar, en qualsevol cas, amb l'ampli consens polític que garanteixi la seva continuïtat al llarg dels anys, amb independència dels grups governants. Aquests eren, en resum, els meus pensaments un cop finalitzat el debat, mentre passejava a l'hora del sopar pels solitaris carrers de Sant Lluís. Sense vianants ni ciclistes, es veien cotxes aparcats, i molt comptats vehicles en circulació. Qui parlava, però, de "pacificar el trànsit?".