Fórmules de participació

En primer lloc en el Consell de Ciutadans de 6 de novembre vam fer una valoració de les experiències de participació que s'havien donat a Alaior en els darrers anys. Tot i que han estat unes primeres temptatives han suposat una experiència força interessant en què els ciutadans van poder participar per decidir en quins projectes destinaven els fons de l'1 % cultural, com s'havien de remodelar la plaça des Ramal i la plaça Nova, el contingut de les rotondes, la programació de cinema o alguns jocs d'un parc infantil, entre altres. El conjunt de consultes va encetar una pràctica d'implicació tant d'adults com de joves que hauria de tenir continuïtat. És clar que per novetat manca enfortir l'hàbit, així i tot van arribar a participar 400 persones en algunes votacions i per primer cop els menors també van comptar. Però com en altres innovacions, sempre les comencen menys dels que després les acabaran emprant. La vida municipal s'ha de construir amb els ciutadans petits i grans perquè hi hagi esperit de comunitat. Aquesta dinàmica local en temps de Josep Portella com a regidor de participació ciutadana va suscitar l'interès de la resta de Menorca.En segon lloc vam tractar diferents exemples de participació ciutadana de mar enllà per comprovar que la inventiva és generosa i les possibilitats molt amples. Ho vam centrar més en pressupostos participatius que és allò més vital i transformador però no van desatendre altres casos curiosos.Callús. Tothom qui ho vulgui, entitats i ciutadans, fan propostes argumentades a què invertir la quantitat fixa de 18.000 euros. Després s'obre un temps de debat presencial i per internet per modificar i avaluar les propostes. Un cop resumides, es voten al llarg de quinze dies per mitjà d'Internet o en els comerços del poble.

Rubí. 68.000 habitants. Participació anual 20 entitats i 300 persones. Inversió decidida de 3'8 milions d'euros. Primer unes assemblees territorials per barriades fa les propostes. Aquestes són agrupades per temes i passen a assemblees temàtiques, sempre amb ciutadans i entitats que les valoren. Finalment passen a un consell de ciutadans on hi ha representants de les barriades i de les temàtiques amb tècnics i polítics, es voten i es passen al ple del consistori.

Arbúcies. Un exemple diferent de participació directa. El reglament municipal inclou la possibilitat que durant els plens, abans de la votació dels temes, pugui prendre la paraula qualsevol ciutadà o entitat i pugui manifestar la seva opinió com un portaveu més, després d'escoltades totes les parts és quan es vota l'acord.

Albacete. Aquí el protagonisme el tenen les 113 associacions mentre que el ciutadans individualment poden participar però sense el pes dels col·lectius organitzats. El més interessant és que l'ajuntament ofereix tots els mitjans però delega tota l'organització en la ciutadania que és qui dirigeix tot el procés.

I podríem parlar del cas admirable d'algunes ciutats del Brasil, però s'acaba el paper. Només destacar que per a l'èxit dels processos participatius és molt important comptar amb polítics que hi creguin, quan no és així les iniciatives acaben decaient, com decau la mateixa política. Allò que no és pot fer més és emprar la participació per decorar la gestió d'autoritats que dubtosament volen compartir el poder amb al ciutadania.

Cada municipi ha de trobar les seves fórmules, però la realitat ens demostra que les institucions han de passar per una gran reforma que les faci properes al control i el saber del poble.

Consell de Ciutadans d'Alaior