TW
0

Sota el lema "Són drets, no regals", la campanya de Persones sense Sostre impulsada per Caritas Espanyola i altres plataformes de suport a les persones sense llar, compleix el seu 20 aniversari. Són vint anys sensibilitzant i denunciant la realitat quotidiana de les persones en situació de sense llar i la dificultat en el seu accés als drets fonamentals. Anys de reivindicació per fer visible la dignitat d'aquestes persones, que als ulls de la major part de la societat "semblen invisibles". Però no ho són.Com recorden aquestes entitats, "l'acció protectora de l'estat és un dels pilars de l'Estat Social de Dret i del benestar social, que, com estableix la nostra Constitució de 1978, està basada en la seva universalitat: és per a tots; la seva igualtat: redistribueix la renda; el treball: com a primer mitjà per a aquesta distribució; i la solidaritat: per emparar les situacions no cobertes, mantenint uns mínims vitals suficients."No obstant, en els darrers anys, a causa de la greu situació de crisi permanent (econòmica, social, de valors...), aquest qüestionament sobre els drets socials ha passat a un segon pla. Ara, són entesos com a "regals de les administracions públiques"; com a part de la "donació dels estats", amb una manifestació clara de restricció de les lleis existents de serveis socials, un enduriment en les condicions d'accés a rendes mínimes, la limitació en la temporalitat de les prestacions, condicionada a més la seva tramitació a la residència legal i temporalitat en el empadronament.

Si es segueix avançant en aquest camí, aquests drets que són fonamentals per a poder ser persones, s'aniran perdent i la protecció social s'anirà deteriorant fins enfonsar-se del tot. Es perdrà la protecció cap als nostres malalts, cap a les nostres persones grans, cap als que estan i es senten invàlids. Es perdrà la protecció quan la família passi dificultats, quan tots els membre estiguin a l'atur, quan no es tingui un habitatge, quan s'hagi d'utilitzar la supervivència per poder subsistir, quan s'estigui en una situació d'exclusió social. Les persones que precisament es troben més desprotegides.

Un habitatge digne i adequat és, sens dubte, un dels suports fonamentals de la vivència de llar a la que tota persona té dret. No únicament el fet d'accedir a un habitatge, sinó també el poder mantenir-la. Perquè a la llar és on tota persona té el seu espai, la seva intimitat. El contacte amb el seu entorn, els veïns, els amics, els companys de joc de la plaça. En la llar conflueixen llum, accessibilitat, aigua, somnis, projectes, salut, educació...

Malauradament, avui, viure en una llar, tenir un habitatge adequat i digne que ho faciliti, és una utopia per a milers de famílies a l'estat espanyol.

Segons les dades provisionals d'octubre 2012 de l'Enquesta de Condicions de Vida, el 32,3% de les llars de les Illes Balears no té capacitat per afrontar despeses imprevistes, el 13,7% presenta retards en els pagaments relacionats amb l'habitatge principal (una de les taxes més altes de l'estat espanyol) i el 7,5% de la població té moltes dificultats per arribar a final de mes.

La preocupació de Caritas davant la creixent precarietat de l'accés a l'habitatge de les persones que es troben en situació més vulnerable s'ha expressat, tant en el marc del tercer sector d'acció social com en la interlocució amb els poders públics, i denuncia els drames que sofreixen tantes famílies, en particular les que es veuen expulsades de les seves cases a causa dels desnonaments, així com el retard vergonyós en l'adopció de mesures que abordin d'arrel aquesta situació.

Aquestes dades alerten, clarament, de les greus conseqüències que la pèrdua de feina està tenint en l'habitatge de famílies d'edat adulta jove i amb fills. Segons la coordinadora de la campanya, Sonia Olea va en augment el número d'assentaments i de llocs d'habitatge indigne, inadequat i insegur, on cada vegada hi ha un major número de fillets i de famílies afectats. Centenars de noms propis; persones concretes: dones, homes i infants que han vist com el "somni d'una llar" s'ha ensorrat, i s'uneix a la impossibilitat de suportar altres necessitats bàsiques: aliment, medicines, roba, material educatiu, etc.

En la campanya d'enguany amb motiu del Dia dels Sense Sostre, una vegada més Caritas fa una crida a tota la societat perquè en aquests moments on les administracions públiques tenen severs problemes per prioritzar en les seves polítiques socials, exigeixin i reclamin els drets a la protecció social dels menys protegits: les persones en situació de major exclusió.

Perquè són part d'aquesta societat i estan aquí per a ser escoltades, per aportar, no per a ser invisibles. Perquè són drets, no regals. Cap persona sense llar.