Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

El día 25 de noviembre de 1960 el general Trujillo, más conocido como el Chivo, ordenó el apaleamiento de tres de las cuatro hermanas Mirabal, que pasaron a la Historia como las Mariposas. En honor de estas mujeres, todos los 25 de noviembre, se celebra el día internacional contra la violencia hacia la mujer.

Cualquiera pensaría que el dictador ordenó las muertes por cuestiones ideológicas, ya que ellas lucharon por derrocar al régimen, pero se sabe que la mayor de las hermanas, Minerva, le desafió matriculándose en los estudios universitarios de derecho, aunque nunca tuvo la autorización del gobierno para ejercer como letrada, le abofeteó públicamente en una fiesta en la que él intentó propasarse y se negó a los favores sexuales que el Chivo le solicitó, pues le gustaba ejercer su poder para beneficiarse a las vírgenes. Probablemente fue su orgullo de hombre que le hacía creerse todopoderoso, el que no pudo perdonar tal desprecio.

El derecho de voto de las mujeres en nuestro país no ha cumplido aún el siglo. Las matriarcas de mi familia cuentan que accedieron al pasaporte, a cuentas bancarias y al carné de conducir, previa autorización de sus maridos. El empoderamiento de las mujeres se ha logrado de forma acelerada en los últimos 30 años, después de la transición democrática. Pero, si esto es así ¿qué explica entonces que todavía mueran mujeres en manos de sus compañeros sentimentales? ¿Qué concepción de la mujer predomina en el imaginario de algunos hombres que siguen pensando en ella como un objeto al cual pueden poseer y someter? ¿Cómo es posible que algunos hombres crean que la mujer no puede tomar la decisión de abandonar esa relación sin pagar con el precio de su vida?
La construcción de género es una construcción social. Si no se hubiese hablado de la mujer desde la perspectiva del sexo débil, si no hubiese sido educada para complacer y satisfacer las necesidades de los hombres de la casa, si hubiese tenido las mismas oportunidades de participación en la vida social y pública que los hombres, y si no hubiese escuchado que tenía que aguantar para evitar así la vergüenza social de la separación o divorcio, es posible que otro gallo hubiera cantado.

Pero como así no ha sido, la realidad se impone, y esta realidad muestra que durante el año 2012, en España ya han muerto 48 mujeres víctimas de la violencia machista, y el número de mujeres que visibilizaron su situación de maltrato a través de una denuncia, alcanzó en el primer trimestre de 2012 los 30.895 casos.

Ante tanto dolor sufrido en soledad, debemos repudiar públicamente todo tipo de maltrato hacia la mujer, toda relación de poder-posesión-sumisión sobre la mujer, todo comentario despectivo hacia la mujer por el hecho de ser mujer y, como mujer, sigo gritando a las mujeres que no se rindan, que no abandonen su lucha contra el maltrato, que seguiremos trabajando para acabar con esta lacra y que nunca se olviden de que el mundo necesita de sus vivos colores de mariposas.

Cristina Fernández Coll
directora insular de Atención a la Mujer, Infancia, Drogodependencias, Juventud e Inmigración.

Cal aturar les retallades en la lluita contra la violència de gènere

Tots el anys, el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, fem públic un manifest, recordem les víctimes, facilitem dades i constatem que encara queda molta feina per fer per eradicar aquesta xacra social. Però aquest any el crit ha de ser major, més potent, perquè la violència de gènere està caient en l'oblit...el Govern de l'Estat i el de la Comunitat estan deixant de donar suport a les víctimes i fan massa passes enrere en la sensibilització i prevenció.Fa un any que el PP va guanyar les eleccions i Espanya ha retrocedit 14 llocs en l'índex del Fòrum Econòmic Mundial. Catorze llocs que és tradueixen en un rècord de passes enrere. Cada dia les dones tenen més dificultats per aconseguir una feina, per fer compatible la vida laboral i familiar, per accedir a la educació, la sanitat, o l'atenció social, per exercir els seus drets sexuals i reproductius, per incorporar-se a espais de participació i presa de decisions.Però la més sagnant i inacceptable de totes aquestes passes enrere és la que afecta al dret de les dones a viure sense Violència de Gènere. Només cal recordar com en el primer comunicat oficial de la Ministra responsable, Ana Mato, es va tractar com a "violència a l'entorn familiar" l'assassinat masclista d'una dona a mans de la seva parella. Acabava de començar la marxa enrere...

Les primeres reculades van començar amb les campanyes de sensibilització social, que es varen arribar a qualificar de propaganda.

Des de l'any 2011 el Pressupost del Govern de l'Estat per la prevenció integral de la violència de gènere s'ha vist reduït en un 27%, més de 8 milions d'euros. En els pressuposts per el 2013, fins i tot el Govern ha retallat en un milió d'euros els Programes d'assistència social per dones víctimes i menors exposats a la violència. Una situació a la que s'hi afegeixen les noves dificultats per accedir a la justícia que a imposat el Govern Rajoy amb les taxes judicials.

A més, a la nostra comunitat s'estan reduint els pressupostos, en recursos i serveis d'atenció i lluita contra la violència de gènere. En la proposta de Pressupostos per 2013 del Govern autonòmic la partida destinada a l'Institut Balear de la Dona -2.175.811 euros- davalla prop d'un 15% respecte els pressupostos d'enguany (s'hi destinen 360.000 euros manco), una xifra que es redueix de manera encara més dura respecte als darrers comptes públics del Govern Antich quan l'Institut comptava amb 2.943.588 euros (26% més que el projecte de Pressupostos per 2013).

I les reduccions pressupostàries tenen greus conseqüències: L'Observatori de la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial ja ha advertit que les retallades son responsables de que moltes dones retirin les denuncies, ja que es troben en una situació de desprotecció després de presentar-la. Per tant, podem afirmar que aquestes retallades en polítiques d'igualtat posen en situació de risc a les dones i, amb elles, a les seves filles i fills.

Silvia Pérez de la Vega
secretària d'Igualtat del PSOE
de Menorca

UGT Y CCOO dicen no a la violencia contra las mujeres

UGT y CCOO de Menorca queremos reiterar nuestro apoyo a la Ley 1/2004 de medidas de protección integral contra la violencia de género y valorar muy positivamente los logros alcanzados, si bien hay carencias importantes en la aplicación de la norma, que deben ser resueltas para combatir y eliminar la violencia de género y que pasan por contemplar los siguientes objetivos: · Asesoramiento previo y asistencia jurídica especializada y gratuita durante todo el proceso judicial, atención, apoyo psicológico y explicación clara de los derechos de las mujeres víctimas de violencia de género. · Mejorar y fortalecer la coordinación y colaboración de todas las administraciones, de cuerpos policiales y de seguridad, judicatura, fiscalía, abogacía, profesionales sanitarios, servicios sociales y educativos para la optimización de los recursos humanos y económicos contra la violencia machista. · Creación de Juzgados especializados y puesta en marcha de Unidades de valoración integral del riesgo, necesarias para la adecuada atención, prevención y protección de las víctimas de la violencia de género.

· Reforzar las acciones en sensibilización y formación especializada de carácter más integral a los operadores jurídicos (abogacía, judicatura, fiscalía, etc.).

· Impulsar la aplicación de las medidas y bonificaciones relativas al fomento del empleo y del Programa de acción específico de inserción sociolaboral de las mujeres víctimas de violencia de género.

· Aplicar la normativa igualitaria para combatir el sexismo persistente en la publicidad y algunos medios de comunicación, integrar la igualdad en los contenidos curriculares, favorecer la formación inicial y permanente del profesorado, promover la sensibilización de la infancia y adolescentes, contribuyendo a los necesarios cambios en valores y actitudes sociales, imprescindibles para la erradicación de todas las formas de violencia contra las mujeres.

CCOO y UGT reforzamos nuestro compromiso por:

· Introducir en la negociación colectiva garantías de protección laboral para las víctimas de violencia de género e intensificar la formación y sensibilización, en materia de igualdad y contra la violencia de género, de quienes negocian convenios colectivos y planes de igualdad.

· Difundir los derechos y servicios dirigidos a las víctimas de violencia de género desarrollados por la Ley 1/2004 orgánica de medidas de protección integral contra la violencia de género, garantizando que en ningún caso el ejercicio del derecho suponga una pérdida en las condiciones laborales de las trabajadoras.

· Combatir la violencia en el ámbito laboral, impulsando la negociación de protocolos de actuación frente al acoso sexual para su inclusión en convenios colectivos y planes de igualdad.

Reforzar la colaboración con el conjunto de las administraciones públicas y distintos actores sociales implicados, entendiendo que la violencia de género es un problema social ante el que todas las organizaciones debemos tomar parte activa.

Secretaría Mujer CCOO
de Menorca
Secretaría para la Igualdad UGT Menorca

Declaración institucional del Consell

En commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, el Consell Insular de Menorca, en representació de totes les persones que conformen la nostra Illa, condemna en aquest acte qualsevol tipus de violència vers les dones, sense admetre'n cap justificació, i expressa el seu rebuig més contundent davant fets d'aquesta naturalesa. (...)Si no ens implicam en aquesta lluita de forma efectiva, la violència vers les dones ens impedeix créixer i progressar com a societat i seguir avançant. No és un fet aïllat ni un problema d'àmbit privat de qui la pateix, sinó que és un problema social que afecta a tota la població. (...)Aquest tipus de violència no respon a un comportament natural, és una actitud apresa mitjançant la socialització i, atès que es tracta d'un problema sociocultural generalitzat a escala mundial, la prevenció i sensibilització són fonamentals per aconseguir la complicitat de la societat i l'entorn, com són imprescindibles perquè les dones puguin reunir forces suficients i afrontar la denúncia de la violència què sofreixen. Aquestes han de ser uns dels principals mitjans que ajudin a eradicar-la. (...)

Per tant, és imprescindible promoure accions urgents en l'àmbit educatiu i des de les edats més primerenques per educar les generacions futures en valors d'igualtat, de tolerància, de respecte i de no-violència, i trencar, d'aquesta manera, els rols i els estereotips patriarcals que persisteixen en la societat.

D'altra banda, són moltes les dificultats amb les quals les víctimes s'han d'enfrontar per sortir del cicle de violència que pateixen, poder rompre amb l'agressor i iniciar una nova vida lluny de la por i la desesperació. I més ara, en la difícil situació econòmica en què ens trobam.

Per això, hem de ser constants en la lluita, la protecció i la seguretat de les víctimes, per tal d'acabar amb el degoteig constant de dones assassinades per les seves parelles. De forma especial, hem de seguir treballant en la millora de l'assistència als menors, víctimes directes de la violència contra les dones.

Així, el Consell Insular de Menorca, conscient de la importància de la lluita contra la violència vers les dones, vol manifestar el compromís de treballar per fer visible i prevenir qualsevol manifestació de violència, especialment vers les dones, i per garantir els drets de les dones víctimes i dels seus fills i filles i prestar-los el suport i l'atenció necessaris perquè puguin superar la situació de violència i recuperar-se. La finalitat d'aquest compromís és aconseguir la consolidació d'una cultura basada en el respecte mutu, la igualtat, la llibertat i la dignitat humana.(...)

Desgraciadament, enguany, l'efecte d'aquesta xacra social està present a les Illes Balears amb el resultat de dues víctimes mortals. Per aquest motiu, volem fer-ne una menció especial, tant per elles com pels seus familiars. Des de 2003 fins avui 20 dones han mort assassinades per aquest motiu a les Illes Balears.

Signat pels grups polítics del Consell Insular
Grup Popular
Grup Socialista
Grup PSM