‘Wertgonya’

Aquest bon home ara s'ha despenjat amb un avantprojecte de nova Llei d'Educació (ja se sap, en comptes de donar estabilitat al sistema, cada ministre ha d'intentar fer una llei nova, en aquest camp), en què el punt estrella és l'eliminació com a assignatura troncal de la llengua catalana (i de les altres llengües oficials diferents del castellà: el basc i el gallec). D'aquesta manera, la posició del català (i del basc, i del gallec) quedaria relegada a la de matèria de segon ordre, de la qual els alumnes podrien prescindir tranquil·lament, sense que això afectàs la possibilitat de treure's les titulacions pertinents.

Aquesta proposta del ministre Wert (contestada fins i tot per la Generalitat Valenciana), es basa en cinc elements fonamentals: el supremacisme, la deriva identitària, el menyspreu per la legislació vigent, la rabieta anticatalana i el complex d'inferioritat.

a) Supremacisme.-Lluny del que estableixen els Estatuts d'autonomia en relació al tractament de les llengües oficials, el govern de l'Estat pretén que hi hagi diferències entre una i altra. Mentre la llengua castellana apareix com a troncal –és a dir, com a matèria imprescindible- dins el projecte de Wert, la llengua catalana no hi apareix. Les dues llengües oficials, idò, són tractades de manera molt diferent. Aquesta diferència de tracte es basa en un dels elements fonamentals de la ideologia espanyolista: el supremacisme.

Personatges com en Wert, com li ocorria, en general, a tot el personal del règim dictatorial, considera el castellà com una llengua superior al català (al basc, al gallec), en comptes de considerar –com ara fa el món civilitzat en general- que totes les llengües tenen igual importància.

b) Deriva identitària.-Una de les propostes de Wert com a ministre d'Educació que han comptat amb més rebuig popular ha estat la d'"espanyolitzar els alumnes catalans". Amb aquesta afirmació Wert demostrava que, per a ell, la qüestió identitària és fonamental. Ho és, de manera general, per al nacionalisme espanyol (molt més que no per al catalanisme o per al basquisme, que accepten una identitat plural amb molta més facilitat). Per a Wert, entre d'altres coses, ser espanyol significa funcionar en castellà. Automàticament, idò, el ministre exclou de la suposada identitat espanyola tots els parlants del català, el basc, el gallec i les llengües minoritàries. La política educativa del Ministeri d'Educació del govern espanyol està sistemàticament impregnada d'un fortíssim sentiment identitari. La deriva identitària ho impregna tot.

c) Contra la legislació vigent.-Per poder aplicar el projecte de llei del ministre d'Educació, si algun dia s'arribava a convertir, efectivament, en llei, hauria de modificar, des del meu punt de vista, els estatuts d'autonomia de les Illes Balears, de Catalunya i del País Valencià, així com la Constitució espanyola. L'oficialitat de la llengua catalana està per damunt de la nova llei d'Educació, encara que tengui el rang de llei orgànica. Com s'ho pensa fer, sense comptar amb dos terços de cap dels parlaments que haurien de fer possibles els canvis?

d) Rabieta anticatalana.-De fet, la pinxada del ministre Wert respon a la rabieta perquè els independentistes han guanyat amb escreix les eleccions catalanes (87 a 28, amb 20 no aliniats). En futbol, esport al qual el ministre és molt aficionat –la llotja del Bernabeu així ho confirma-, això equivaldria a un 4 a 1 (grosso modo).

e) Complex d'inferioritat.-Darrere aquestes mesures que pretenen rebaixar l'estatus de la llengua catalana, s'hi entreveu un fort complex d'inferioritat dels governants espanyols (i dels més pinxos en particular), una gent incapaç de sortir de la cua d'Europa en un camp com l'Educació, que només pot amagar la seua frustració i impotència intentant humiliar i ferir els que consideren més dèbils. S'han convertit en més furibunds perquè, potser per primera vegada des de l'any 1714, ara ja saben que han perdut.