Joan Pons Pons12/12/12 0:00
TW
0

Senyals és una paraula preciosa i amb molts de significats que van des de la simple marca feta en un objecte qualsevol passant per àrees variades com ara l'heràldica, la numismàtica, la ramaderia, l'anatomia o el trànsit. A Menorca encara té un significat més. Defineix la gònada masculina que produeix els espermatozous i les hormones sexuals. A la vegada, aquesta paraula de la nostra parla, té molts de sinònims. No els escriurem aquí, però la manera més delicada de pronunciar-la que he sentit mai ha estat per part dels pagesos acostumats a viure i a fer feina al camp. Els senyals del porc, del cavall, del brau. Així, en masculí i en plural. És curiosa i gratificant la materialització del respecte als animals, les plantes i el paisatge dels homes i dones que viuen i fan feina a l'aire lliure i en contacte amb la natura.

Tot el contrari d'una de les imatges més penoses i esperpèntiques que s'han publicat mai als mitjans de comunicació. Un caçador armat amb un rifle i assegut damunt un cérvol abatut. El mateix caçador amb els senyals ensangonats del noble animal damunt del cap i exhibint un estúpid somrís de triomf. Qui és aquest caçador que celebra la superioritat de l'home armat amb un rifle damunt els animals indefensos? Aquí hi ha la transició entre l'esperpent i la tragicomèdia. L'home dels senyals damunt del cap és el conseller de Turisme del Govern balear. La primera pregunta que qualsevol observador es fa és ¿com pot vendre la imatge de les illes a l'exterior un personatge tan allunyat de l'esperit contemporani com aquest? Sembla que no hi ha moral ni ètica en la política actual. Si n'hi hagués, aquest senyor, que ha de projectar la imatge turística de Menorca a l'estranger, que té la missió de dur turistes de tot el món a la nostra illa, deixaria de gratar-se els senyals al seu despatx de la Conselleria de Turisme i Esports i presentaria de forma fulminant la dimissió.