I ara, toros

L'anomenada «fiesta nacional» havia entrat, al llarg de les últimes dècades, en una crisi progressiva de públic i d'acceptació social, fins al punt que moltes empreses relacionades amb el sector han tancat. A moltes ciutats, les «corridas» sobreviuen gràcies al suport institucional. Però vet aquí que el PP, amb el ministre Wert al capdavant, ha decidit reanimar el malalt. El mes d'abril, el ministre va anunciar l'elaboració d'un pla de foment dels Toros. Immediatament diversos partits de l'oposició i associacions de protecció dels animals van començar a indagar en els comptes públics, i van descobrir que ja ara, abans que es posi en marxa el nou pla ministerial, els pressupostos de l'estat i d'altres administracions dediquen una doblerada als toros. I a més de la despesa econòmica, són nombroses les iniciatives polítiques per potenciar la festa taurina.

Un aspecte prou visible d'aquesta campanya és el retorn de les retransmissions de Toros per TVE. Feia sis anys que no se'n feien. El passat mes de setembre, la primera cadena de la televisió pública espanyola va recuperar aquestes retransmissions, al temps que emetia un comunicat on argumentava que "un festejo de esta categoría debe ponerse a disposición de todos los aficionados españoles". Si vostès són oients de RNE, hauran notat que la informació taurina s'ha incrementat d'una manera molt notable.

Però anem al més significatiu, que són les despeses de la festa. Segons Pacma, l'estat ha gastat en Toros uns 550 milions d'euros l'any 2012. Val a dir que la major part d'aquesta despesa està camuflada dins convocatòries de subvencions, mesures de suport a la ramaderia i ajuda a les races autòctones; fins i tot una part important de fons europeus amb finalitat agrària i ambiental van a parar als criadors de toros. En matèria d'imposts, la darrera pujada de l'IVA ha penalitzat les entrades als espectacles culturals amb un IVA del 21%; les «corridas» normals —d'iniciativa privada— apliquen aquest tipus, però a les festes taurines i «novilladas» s'aplica un IVA reduït del 10%. Els festivals de teatre o els concerts de música, en canvi, no tenen aquesta bonificació.

Al seu torn, la Comunitat de Madrid ha pressupostat per al 2013 un milió i mig d'euros per a la promoció dels Toros: noranta-cinc subvencions a municipis, trenta-quatre a entitats taurines, quatre a escoles taurines, i seixanta exposicions i actes culturals per al foment de la tauromàquia. I les televisions públiques autonòmiques de Madrid i Castilla-La Mancha, el mes de maig van estrenar el programa "Quiero ser torero", una espècie de reality show temàtic. Per si no n'hi havia prou, a Extremadura i a terres castellanes molts ajuntaments compren entrades a les empreses que programen Toros —subvenció encoberta— per regalar-les a les famílies del municipi. Un dels casos més sonats ha estat el de l'ajuntament de Plasencia, òbviament governat pel PP, que el passat mes de juny va repartir dues mil entrades als col·legis de primària, per tal que els menors de dotze anys comencin a afeccionar-se a la festa.

En fi. Hi ha més exemples que evidencien que es tracta d'una campanya explícita, sistemàtica i orquestrada. No m'estranyaria que darrere aquest 'revival' hi hagués algun estudi de la FAES. És èticament i estèticament dubtós que en ple segle XXI s'hagin de dedicar esforços polítics al foment d'un espectacle violent i sanguinari, per molta història que tengui. Però que açò succeeixi enmig de la pitjor crisi de la nostra època, és un autèntic escàndol. Diuen que no hi ha doblers, i que les retallades en educació, salut, pensions, cooperació i cultura són inevitables. Treguin vostès les conclusions.