TW
0

Ningú no és innocent. He de confessar que quan era al·lot vaig ser un assassí d'ocells. Els caçava amb escopetes d'aire comprimit, amb la trampa enganxosa del visc, amb l'engany aranyer dels filats o amb l'abraçada mortal de les ballestes i l'ajut involuntari de l'esca viva de les carmenades. No sé quan vaig ser conscient de la mort i del devastador sofriment aliè. Més tard que prest. Tal vegada amb la mort de mon pare. Potser abans. Sí, molt abans segurament. Des d'aquell instant d'epifania vaig iniciar un període de redempció que ja no acabarà mai. Ara, el sofriment dels animals em produeix feredat. És la maledicció inversa de la llegenda de "L'holandès errant". És el meu pacte particular amb el diable.

Des de fa uns anys estic criant carmenades o grameneres, com s'anomenen a Ciutadella segons em va informar Bep Joan Casasnovas a través de Facebook. No han de menester molta cura. Una alfàbia de fang d'estella plena de segó i les carmenades fan el seu cicle. En els criadors de carmenades antics hi posaven a més del segó, pa dur, pedaços, una sabata vella i ocellets morts. En l'actualitat els cucs de la farina es crien també perquè els alumnes dels instituts puguin estudiar el seu cicle vital que és més senzill i menys espectacular que el del cuc de seda: ous, larves, pupes i adults. Al tenebrio molitor actual (de "tenebra-ae"= obscuritat i "molitor"= moliner) també se l'alimenta amb pastanaga crua, patata crua i farina de blat. Quan arriba el fred, a finals de tardor o principis d'hivern, faig el meu propi ritual de redempció. Trec de les tenebres de l'alfàbia dotze carmenades. Les pos dins un ribellet de fang i col·loc el platet damunt la jardinera del pati. Els ocells no tarden en arribar. Els tords negres sedentaris; els rupits que han vingut del nord; els ferrerets, els busquerets i els ulls de bou que encara duen el gebre de les estepes entre les ales cansades, devoren les carmenades sense trampes que els puguin atrapar.

Un amic, Francesc Gerbeau, a qui vaig explicar la història personal amb els ocells i les carmenades, em va fer notar la contradicció del meu comportament. M'estic redimint amb els ocells a canvi de continuar sacrificant les carmenades.