Ben innocents

Per acabar l'any, unes espontànies paraules per tants i tants innocents. De manera planera, un record per als ciutadans que pateixen destacats retalls mentre veuen com s'inverteixen fortunes per salvar el sistema financer. Innocents per la pèrdua de drets socials, per l'empobriment generalitzat, per les taxes de l'atur inassolibles. Innocents que no van veure la cobdícia d'executius inexperts i temeraris. Els qui van creure en els nous-rics de la construcció. Innocents també els Governs, municipals per convertir-se en addictes a l'Impost de Construccions i Obres que va representar l'inici del camí a l'endeutament per damunt de les seves possibilitats; els centrals i autonòmics, ja sigui per assumir déus de la corrupció o per dur a terme infraestructures que no eren totalment necessàries. Innocents perquè van confiar en que el Banc d'Espanya supervisava. Càndids de peu de carrer, que van oblidar els principis bàsics de la butxaca, aquells que rallen d'invertir amb prudència, no treure els peus del llençol i estalviar pel que pugui succeir l'endemà. Els mitjans de comunicació, també innocents, que tampoc van imaginar la magnitud del que s'apropava. La suma de molts i més, tots, sense ensumar la tirania dels mercats.

Una multitud de crèduls, el gruix del poble i més d'un, culpable. Les víctimes ja compleixen la seva particular penitència de reduccions. Ara, dels demés, pocs seuen al banc dels acusats.

Ingenus i honests, per a ells i amb ells, les paraules de Miquel Martí Pol: "El que compta és l'esforç de cada dia compartint tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixampla l'esperança, que cap dia no es perd per als qui lluiten".