La llibreta del conseller

Ha passat un any i mig. Les coses estan pitjor, i la famosa reforma no està llesta ni se l'espera en un temps raonable. El nomenament del veterà Cristóbal Huguet com a conseller de territori va semblar un revulsiu, però ha estat fum de formatjada. Les altes expectatives creades a tota la societat, i en especial a l'ample sector econòmic vinculat a la construcció, s'han anat esvaint a mesura que es descobria que darrere d'aquell discurs ampul·lós no hi havia cap projecte. Pura escenificació. Simple xerrameca.

Per començar, en lloc d'afrontar directament la reforma del PTI, el conseller Huguet es va posar a preparar una norma transitòria. Com quedam? No es tractava de proporcionar més seguretat jurídica? Una norma transitòria és, com el seu mateix nom indica, de caràcter provisional. Es desmunta una normativa estable i clara per una norma que, en el millor dels casos, només tindrà vigència una temporada. Un disbarat com unes cases. I si amb el nom de norma transitòria s'acaba colant una norma definitiva? Pitjor: gat per llebre.

Davant aquest panorama, no és estrany que ningú amb dos dits de seny es vulgui embarcar en una aventura perillosa i que pot acabar essent ridícula. Ja no és cap secret que el conseller d'ordenació està ben tot sol. Diuen que no troba col·laboradors per enllestir la reforma. De fet, al Consell Insular ningú no en sap res, del que fa. Ni els tècnics d'ordenació del territori, ni els de medi ambient, ni els d'economia. També ha anat a cercar tècnics a fora, però ningú no es vol sumar a una operació de final incert.
Les darreres vegades que ha aparegut en públic, a taules rodones, debats oberts o a reunions sectorials, el conseller Huguet apareix amb una llibreta on ho té tot apuntat. Sembla que aquest trist quadernet és tot el que hi ha d'aquell magnífic projecte de reforma territorial i econòmica tan escatainat pel PP. Una simple llibreta!

El balanç d'aquest any i mig és, a la llum d'aquesta llibreta, esfereïdor. És l'antítesi de la democràcia. La gestació de la reforma del model territorial de Menorca, que hauria de ser fruit del diàleg i el consens, i en la qual hi haurien de participar d'una o altra manera tots els menorquins, acaba essent el repte individual d'un conseller que, a hores d'ara, ja és qüestionat fins i tot entre els seus. El presumpte intervencionisme excessiu del Consell ha estat substituït per la intervenció en exclusiva d'un sol individu.

Aquest mètode és, a més, del tot ineficient. Els sectors econòmics esperen i desesperen, la crisi continua, i no surt res. Pitjor: l'únic projecte territorial que s'impulsa al marge de la reforma del PTI, les obres de la carretera general, aconseguirà exactament l'efecte contrari al que havien promès: en lloc de dinamitzar les empreses menorquines, només podrà ser assumit per grans empreses foranes. Si alguna empresa de l'illa acaba subcontractada, encara podrà donar gràcies.

La llibreta del conseller és un perill públic enquadernat. Fins i tot en el cas que aquest senyor fos el més gran expert en ordenació del territori, per molt que, com deia el president Tadeo quan el va nomenar, Huguet sigui un home de «gran experiència, capacitat resolutiva i coneixement de l'administració», es pot equivocar. Fer-ho dependre tot dels apunts improvisats en un quadern de notes és d'una irresponsabilitat inaudita, i ja sabem com acabem les empastes en legislació urbanística: als tribunals, i la factura de les indemnitzacions que la pagui el poble.

Tot comptat i debatut, l'esperança més raonable que podem tenir en aquests moments és que les retxes que el conseller ha fet a la seva llibreta acabin essent retxes dins s'aigo.