TW
0

En aquesta època de liquidacions i retallades, de renúncies i claudicacions, els creadors i gestors culturals han de fer un gran esforç per reinventar-se. La realitat s'imposa: cal trobar nous camins al marge del suport institucional. La crisi ha fet saltar pels aires l'anomenada "cultura de la subvenció". Però alerta: tot i que les administracions públiques no tornaran a ser una repartidora, no hauríem de llençar l'aigua amb el fillet a dins. S'ha posat de moda dir que les administracions públiques no han de subvencionar res. Alguns espavilats arriben a dir que totes les associacions i, en general, el món de la cultura, vivien del 'cuento', i que allò que no s'aguanti tot sol, les institucions no ho han de mantenir. Obliden que hi ha moltíssimes coses el valor de les quals no es pot mesurar amb doblers, i que, precisament, un dels papers de les administracions és protegir i mantenir el patrimoni comú, material i intangible.

El cas, però, és que la majoria de projectes culturals que haurien de tenir protecció pública avui es troben en entredit. Sobretot si s'expressen en llengua catalana. Els governants d'ara no tenen ni la formació, ni l'experiència ni la sensibilitat per entendre quan una cosa és important i una altra anecdòtica, per discernir quan està justificat un esforç pressupostari per garantir la viabilitat d'un projecte cultural rellevant, i quan val més deixar-ho córrer. Les coses estan així, i més val cercar alternatives que ajeure's a llepar-se les ferides.

Idò aquí és on se situa el nou projecte de l'Editorial Moll. És de tots sabut que aquesta casa, continuadora de l'obra cultural de l'insigne menorquí Francesc de Borja Moll, travessa un moment de greus dificultats. La migradesa de recursos públics ha deixat a l'estacada un bon nombre d'iniciatives, però els responsables de can Moll no tiren la tovallola i, a pesar de tot, continuen vogant per salvar la nau.

Un dels grans projectes iniciats i que no hauria de quedar a mig fer és l'edició crítica i anotada d'aquest tresor de la nostra llengua que és l'Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d'es Racó, és a dir, de Mn. Antoni Maria Alcover. Fins ara s'han editat cinc volums. El sisè està llest, però no hi ha finançament. La solució ha estat un projecte "Verkami", el web més conegut de micromecenatge. Es tracta, ras i curt, de responsabilitzar la pròpia societat de les Illes Balears de la continuïtat d'aquesta obra cabdal de la nostra cultura popular. Perquè no basta reivindicar: s'ha d'actuar.

Si vostès visiten HYPERLINK "http://bit.ly/rondaies" http://bit.ly/rondaies podran accedir als detalls d'aquesta convocatòria. Bàsicament, es tracta d'aportar una quantitat, d'acord amb les possibilitats de cadascú, a les despeses d'impressió i, a canvi, rebre una recompensa. Amb una aportació de trenta euros, per exemple, s'obté el llibre més un CD de rondaies narrades per la veu de Francesc de Borja Moll. És a dir, no es tracta d'un donatiu a fons perdut, sinó d'un finançament amb contrapartida. I l'avantatge és que si no s'arriba a l'objectiu de finançament previst al cap dels 40 dies que dura la convocatòria, l'aportació compromesa no es fa efectiva, i per tant un no hi perd res. En definitiva: una mostra de creativitat i compromís per a uns temps difícils.

Algú pensarà que tot açò és molt complicat, que la gent no respondrà, o que quaranta dies és un termini massa breu per reunir la xifra de sis mil cinc-cents euros, que és el pressupost necessari per a l'edició de les rondaies. Afortunadament, qui pensi així s'equivoca: en les dues primeres setmanes ja s'hi han apuntat mecenes particulars per un valor de quatre mil tres-cents euros, i cada dia se n'hi afegeixen de nous. Hi ha gent de tot arreu. Persones que hi poden posar un bon pessic, i altres que només es poden permetre una quantitat modesta. És igual: tothom suma, tothom ho fa possible.

Menorca sap reconèixer els seus millors fills, i un dels més il·lustres del segle XX és Francesc de Borja Moll. En aquesta ocasió, quants menorquins faran una aportació perquè la continuació del seu llegat continuï tenint sabor menorquí? Tenim vint dies per fer-ho possible.