L’home de les mil gloses

La bibliografia menorquina referida a la glosa s'ha incrementat en els darrers mesos amb dues interessants aportacions: una sobre els glosadors des Mercadal i l'altra sobre una anàlisi contemporània del glosat i els glosadors. La primera novetat editorial va veure la llum en el transcurs d'un emotiu i ben elaborat acte que va agermanar virtualment els antics mestres de la glosa amb els actuals. El segon llibret és una part de la recerca efectuada per la seva autora, que aporta el valuós testimoni d'uns quants mestres de la paraula i dels seus familiars. En aquest sentit, convé subratllar que la nova fornada de glosadors, que ha sorgit gràcies a la tasca duita a terme per l'associació Soca de Mots, té el seu origen en una activitat realitzada per l'Associació de Veïns de Sant Lluís durant els primers anys de la dècada de 1990. El col·lectiu veïnal va organitzar amb notable èxit un curset de glosat que va ser impartit pel glosador ciutadellenc Miquel Ametller, amb l'encert de crear un caliu que encara es manté. Aquesta nova embranzida va tenir lloc poc després de la mort d'un entranyable glosador, Pere Pons Olives (Sant Lluís, 1907-1991), fill del glosador l'amo en Xec de Binibèquer Nou. En Perico va compondre la seva primera glosa als 11 anys i va començar a cantar en públic als 34 anys. Malauradament, la pèrdua total de la visió el va apartar de les vetlades de glosat, tot i que mai va deixar de conrear aquest art. Tenia una gran capacitat per crear composicions pròpies (gloses i codolades) i una memòria fabulosa per després recitar-les. Una d'elles diu així: "Ara en aquest moment/ jo no us puc dir xifres/ no són tot coses ben dites/ en faig de bé i de malament/ que amb es glosat no hi ha mentides/ tenc més de mil gloses escrites/ i moltes que se'n duit es vent".