‘Correcció política’ i ciclisme

Barcelona, la ciutat on visc, és plena de gent 'políticament correcta', a qui freqüentment podem acusar de comportaments com els denunciats per Anthony Browne al seu llibre "Ridículament correcte". Moltes d'aquestes persones no són altra cosa que 'progres de catecisme', que van pel món amb quatre idees fixes, sense introduir-hi matisos, idees que sovint esgrimeixen de forma ben autoritària contra els qui no tenim les coses tan 'clares' com ells les tenen. Dins d'aquest col·lectiu és fàcil trobrar-hi ciclistes dels qui transiten per voreres de poca amplada i passeigs reservats als vianants. Es tracta d''ecologistes de caricatura' que ridiculitzen amb el seu comportament incívic el molt respectable i gens frívol moviment ecologista integrat per gent més formada, rigorosa i responsable. Molts d'aquests 'ecologistes' no tenen inconvenient a beneficiar-se d'un servei col·lectiu de bicicletes que els permet baixar còmodament pels carrers costeruts de Barcelona, però que deixa l'esforç de pujar les bicicletes al seu punt d'origen a vehicles motoritzats, moguts -ai! ai! ai!- per energia obtinguda del petroli. Són ecologistes mentre la bicicleta baixa, però no quan és pujada pel vehicle motoritzat. "¡Así cualquiera!", comenta, rient, un mig parent meu celtiber. El servei -gens barat- rebut per aquests 'ecologistes' és pagat no tan sols per ells, sinó també per la resta de contribuents de la ciutat.