TW
0

"Espriu" i "espriva" són dos adjectius que volen dir "broix, pur, sense mescla"; en castellà "puro" o "pura": "sang espriva"; "aigua espriva". En molts de llocs de Catalunya es diu especialment del blat, ordi o altres cereals o llegums que són purs en la seva espècie. També té un altre significat. Vol dir "magre, flac". Es diu principalment del blat o del sègol quan l'espiga té poc gra. Igualment es pot escriure "aspriu". Finalment, "Espriu", amb la lletra inicial en majúscula, és un llinatge existent a Santa Coloma de Farners, a la Costa de Llevant i al Pla de Barcelona. Precisament enguany, en concret el dia 10 de juliol, es complirà el centenari del naixement del poeta, dramaturg i prosista català Salvador Espriu. Va néixer a les dues de la matinada a Santa Coloma de Farners, població de la comarca de La Selva, encara que el seu territori literari acota, fins a fer-la universal, la ciutat marinera d'Arenys de Mar: de fet, el mite de Sinera és Arenys escrit a l'inrevés, amb la substitució de la y grega per la i llatina. En una entrevista que li va fer Lluís Busquets i Grabulosa, el poeta aclareix amb contundència la confusió: "A veure si d'una vegada ho expliquen bé. Es diu que jo he viscut a Arenys, i això no és cert. La meva família, excepte una branca, és tota d'allà, però jo només hi he passat una temporada". Salvador Espriu és més conegut com a poeta que com a prosista. "La poesia es pot construir mentalment, de nits. La meva poesia? Sí, essencialment és una obra lírica de meditació sobre la mort, però també tinc una branca cívica: penso en "La pell de brau". Sense discutir la qualitat de Salvador com a poeta, personalment em sembla més interessant fins i tot com a narrador. Si hagués de triar un poeta de la mateixa generació em decantaria per Bartomeu Rosselló-Pòrcel. "Laia" és una novel·la extraordinària que va escriure amb només divuit anys! Se'n va fer una pel·lícula que va protagonitzar Núria Espert i Paco Rabal: "La pel·lícula? No va ser ni carn ni peix, ni prou dolenta, ni prou bona per interessar l'elit. L'obra sempre l'he anada corregint, encara que només fossin les comes. N'hi ha diferents versions, però ara ja està fixada". A l'entrevista esmentada i reunida en el volum "Plomes catalanes contemporànies" publicat per Grup Promotor i Edicions del Mall l'any 1980, Salvador Espriu fa clares diferències entre els dos processos creatius: "La poesia la construeixo de nit, sovint tenint un bolígraf a la tauleta de nit per anar apuntant i posant-ho en net l'endemà. Això sí, treballant-ho molt. En prosa, en canvi, es tracta de refer moltes vegades. Sí que cal treballar amb un diccionari a l'abast, però no s'ha d'anar a buscar mai la paraula estranya". Salvador Espriu va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. Tenia 71 anys. El dia 23 va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar. Una població marinera que, gràcies a la construcció exigent i excelsa, ha passat a la història de la literatura amb el nom de Sinera.