L’euro i el nord

Molts ens vàrem quedar amb la impressió que en el pas de la pesseta a l'euro hi va haver alguna cosa estranya. El Govern d'aquell moment va assegurar que no hi hagué una apujada de preus extraordinària però els nombres no acabaven ni han acabat de quadrar.
Una cosa és una intuïció i una altra és que un prestigiós professor d'Economia a la Universitat de Barcelona com és José Maria Gay de Liébana asseguri que ell té la mateix sospita. En el seu recent llibre "España se escribe con E de endeudamiento" assenyala que creu que un dels fenòmens que han causat l'endimoniada crisi actual s'ha de cercar a la pesseta. Explica que abans un pis de 50 milions de pessetes era "un senyor pis" i en canvi la gent li va perdre el respecte a un pis que "només" valia 300.00 euros. Sense parlar de totes aquelles maquinetes automàtiques que van passar automàticament de costar 100 pessetes a valdre un euro. Es a dir una apujada del 66,386 per cent.