TW
0

Després d'unes setmanes de viure entre sobres, salaris, espionatge, víctimes de desnonaments, aturats, anuncis de multitud d'expedients de regulació de treball i molta, molta crisi, me sorprenc per la defensa de "elles, classes de cuina; ells, de gestió". La meva memòria havia esborrat que si ets al·lota t'ofereixen aprendre cuina, moda o secretariat i, si ets nen, aplicacions informàtiques, telecomunicacions o finances.

A Madrid, la Conselleria d'Educació subvenciona una oferta de Formació Professional diferenciada per sexes que imparteixen cinc centres de la regió, curiosament dirigits per professors i/o professores. Subscriuen, textualment, que pertany a la "llibertat d'elecció dels pares" i que es tracta de regularitzar una situació que gaudeix de 50 anys d'història.
La reforma educativa del ministre Wert obre la porta per a l'escola privada, s'ampliarà en dos anys la durada mínima per la qual es pot signar un concert amb l'administració –de 4 a 6- i garanteix que els col·legis que separen els seus alumnes per sexes puguin rebre ajuts públics, una qüestió que fins ara quedava redactada de manera ambigua i contra la qual ja hi ha sentències del Tribunal Suprem que han dictat a favor de la retirada del concert en 12 col·legis d'Andalusia.

Costa d'entendre que amb fons comunitaris s'estiguin finançant centres segregacionistes, una alternativa que sosté Wert perquè "és una opció de llibertat, equilibrada i que no suposa una situació d'avantatge o desavantatge per als alumnes".

Darrerament, vivim rodejats de discursos on la teoria pragmàtica ho deixa tot xop, però no hi ha res com la independència, l'estabilitat, la comoditat o inconvenient de compartir experiències, projectes, recursos, dubtes, opinions entre persones de diferent sexe, ideologia, raça, religió, capacitat, classe social... una fantàstica educació intercultural de riquesa en valors, el somni vertader que escolliria pels meus prínceps i princeses.