"El chiringuito"

Un amor que xoca de ple amb la descripció de les que es troben repletes de para-sols i "tumbones", aquells llocs en els quals ja no queden disponibles ni dos metres per estirar la tovallola i col·locar la senalla. Si, som d'aquelles que pensen que el juliol i l'agost tenim massificació turística, que ens oferim per damunt de les nostres possibilitats, de territori i de recursos, a més d'uns costos socials gens menyspreables. Massificació centralitzada en dos mesos que ens fa perdre qualitat de vida, ambiental i residencial.

Imagineu els "quiosquets" a les platges verges? Els diferents representants institucionals diuen que està bé cercar alternatives per oferir als turistes, més serveis, unes estructures desmuntables i que puguin funcionar amb energia solar, que l'alternativa pot convertir-se en una oportunitat per les arques municipals o –senzillament- s'abstenen argumentant que si no ho assumeixen des de dalt la sala ho gestionarà Costes. Enyoro els vots contraris basats en criteris ideològics.

La meva imaginació juga amb el possible quiosc de refrescs i varis en platges en les que hi vol anar més gent de les que hi cap i, de sobte, àngels o dimonis, guaita l'aparició. Surt de la mar en Georgie Dann provocant un infart turístic: "Yo tengo un chiringuito, a orilla de la playa, lo tengo muy bonito, y espero que tu vayas. Las chicas en verano, no guisan ni cocinan, se ponen como locas, si prueban mi sardina. El Chiringuito, el chiringuito....". Açò, com en la cançó, un enginy "Chi, chi, chi....".