Fems

L'estudi, titulat "Amor durador? Relacions de parella en el segle XXI", s'emmarca en el projecte de recerca "Amor durador", i prova d'esbrinar quins són els factors que fan que una parella es mantingui unida. L'objectiu de les investigadores és intentar sebre quins mecanismes de cohesió faciliten que les parelles segueixin juntes en moments tan difícils com els actuals, en què la crisi econòmica dispara les disputes que acaben amb els plats trencats. La conclusió a què han arribat les doctores Jacqui Gabb, Janet Fink i Martina Klett-Davies és que les parelles no es deixen impressionar gaire pels gestos que el cine i la publicitat han qualificat de romàntics, com ara regalar flors, i que s'estimen més actes considerats anodins, com carregar la bombona de butà o encarregar-se de treure els fems. Però l'estudi no investiga només allò que permet a les parelles sobreviure als problemes, sinó també quins són les dificultats que han de superar. Roncar, fer renou menjant i posar malament el rentaplats són els elements que més distorsionen la vida en parella.

Per suposat, en el mitjà de comunicació en el qual he llegit aquesta notícia no diu fems, diu escombraries. Fems és la manera que tenim a Menorca de referir-nos a les restes que llancem després de fer net la casa o qualsevol altre espai domèstic. També ho deim als rebuigs o deixalles de la cuina i de la taula. En català, escombraries. En castellà, "basura". Tots dos termes -fems i escombraries- no reflecteixen plenament l'acció a la qual es refereixen. El fem -en singular- és l'excrement de qualsevol animal. Especialment, és la barreja d'excrements amb el jaç de qualque animal o amb altres matèries residuals, que descompostes per fermentació serveixen per a adobar les terres. Hi ha molts tipus de fem. El fem cru (el que encara no ha fermentat), el fem cuit (els fems ja fermentats), el fem trit (el que ja està tan corromput que gairebé és tot pólvora), els fems confitats (els molts podrits, esbravats). En canvi, les escombraries són les brutícies que s'arrepleguen escombrant. Com que a Menorca no deim escombra sinó que feim servir la garnera, aquesta paraula catalana no ha tingut cap impacte a ca nostra. A més, amb la beneïda moda del reciclatge tots dos termes han perdut força significativa. Ara separam el plàstic del cartó, la matèria orgànica del vidre, les llaunes d'altres materials difícils de reciclar. Cadascun d'aquests materials tenen el seu corresponent contenidor. De fet, els menorquins ja reciclàvem des de molt antic. En moltes cases de Menorca hi havia el poal dels fems i el poal del porc. Tot s'aprofitava i s'acabava formant una cadena humana i alimentària que s'intenta recuperar actualment amb el reciclatge.