Flòvia

La setmana passada va nevar a la muntanya del Tibidabo, damunt el Temple Expiatori del Sagrat Cor, damunt el Parc d'Atraccions de Barcelona; però la neu es va aturar aquí. No va nevar damunt la ciutat que s'estén als peus del mont del diable. "Tibi dabo", en llatí vol dir "et donaré" i és una expressió de la Bíblia. Quan Satanàs du a Jesús a una muntanya molt alta i li mostra tots els regnes del món, diu: "tot açò et donaré si, postrant-te, m'adores" o, en llatí, "haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me (Mateu, 4:9). Quants han dit que sí? Quantes persones, per triomfar en les seves respectives professions han acceptat el pacte amb el diable enduts per una cega ambició? Sí, m'hauria agradat que haguessin caigut unes poques flòvies damunt Barcelona. La neu és, per als menorquins, com la mar per als habitants de les estepes centrals de Rússia. Un poeta que s'ha mantingut ferm i no ha sucumbit als precs del diable em conta que, a Menorca, en van caure, de flòvies, la setmana passada. O, dit amb d'altres paraules, els menorquins van tenir la sort de contemplar la immensa mar russa caient en forma de cristalls de gel damunt l'illa. El poeta em respon un correu electrònic anterior: "Aquests dies que a Menorca ha fet tant de fred i semblava que havia de nevar, vaig estar a punt de suggerir-te una pedraula: "flòvia-flòbia", na Roser ho diu amb v baixa, perquè en va fer i veig que s'està perdent...". Flòvia -com diu na Roser- o flòbia com apunta el diccionari normatiu? L'escriptora ciutadellenca Maite Salord, en una entrada del seu blog, l'escriu amb v. El meu cosí ciutadellenc i gran lingüista, Ignasi Mascaró, va publicar l'any passat un article al diari Menorca titulat "De la flòvia a l'allau de neu".