La història de la mar

Un diumenge, arrel de la desaparició d'aquesta barca, vaig trobar un vell patró de vaixell, el qual feia anys que coneixia, hi li vaig fer aquesta pregunta: "Què trobeu d'aquest cas?" Ell cap baix me va dir: "Ai! estimat, la mar no té bromes, és un misteri i un món que ningú mai arriba a conèixer prou , és tan gran que la seva història no té fi; de vegades principalment a l'estiu, sembla tranquil·la, però quan gira d'hivern, moltes vegades obre unes barres com un lleó, llavors era hora d'anar a redossa, tan aviat com fos possible. N'hi ha molts de mariners i barques que descansen al fons de la mar". Aquell home em va contar moltes coses. Ell era mallorquí, havia vingut al port de Ciutadella amb una barca bou "La Vall de Mossa", de les primeres o la primera que hi va haver al port de Ciutadella, ja proveïda de motor.

El passat mes de febrer, que no han mancat dies de forts temporals i mal temps; un dia vaig anar a guaitar a la part de tramuntana, per veure com estava d'enrabiada la mar. Feia por veure-la, la sabonera i les onades anaven dalt les roques, feia un bon fret i vaig tocar cap a sa calentor de sa fogaina.

FER UNA MICA DE MEMÒRIA.

Mentre fumava un cigarret, me va venir a la memòria aquella xerrada que he acabat d'esmentar. A la meva petita biblioteca tinc uns quants toms dels arts i oficis, dels quals n'he tret i compost molts d'articles, alguns recopilats en part, per fer memòria del tema triat i altres, perquè són molt curiosos i donen peu a la orientació i moltes coses de la feina dels arts i oficis emprats antany a la nostra germana major.

Jo sabia que en el primer tom, dels set que componen la meva col·lecció, sobre el tema de la mar hi havia molta cosa, però així mateix no me pensava trobar-ne tanta. Així idò, el tema és molt llarg, consta de sis o set capítols, ben avantatjats, però no ho vull recopilar tot i sols en trauré uns quants articles.

La història de la mar, en primer lloc ens fa unes preguntes ¿Quan començarien a ser camí les nostres aigües de la mar ? ¿ Quines i com serien les primeres naus, que atracaren a les nostres illes? ¿Quins eren i d'on venien aquells intrèpids mariners, que arriscant llurs vides (la paraula "llurs" a Menorca no s'empra) solcaren per primera vegada les aigües no sempre plàcides del nostre arxipèlag? Hem de confessar, de bones a primeres, que no ho sabem. Per tant i amb l'ajuda dels llibres hem de fer un poc de memòria.

Fins que arribà el Neolític l'home no aprengué les difícils arts de la navegació d'altura. Abans no s'atrevia a fer-se enfora de la costa. Fou cap al tombant del 4.000 a . C., segons els tècnics, quan ens arribaren els primers elements humans, mitjançant embarcacions rudimentàries. Fins fa poc temps, les dates segures més antigues d'aquesta presència humana al nostre patit País, asseverades per testimonis arqueològics, que són els únics que, de moment, poden donar-nos llum, oscil·laven damunt els 2.000 a. C., si bé darrerament alguns especialistes ens proposen fites més remuntades.

A partir d'aquí, comencem a trobar notes, sa 1ª és de Xamena Fiol, Pere i el resum es troba a la Història de Mallorca Pag. 7. Sa nombre 2. d'aquest mateix capítol, és molt extensa, per açò sols en citaré unes retxes. Entre les estacions arqueològiques més antigues, conegudes i estudiades avui en dia, cal nomenar " Sa Cova de Muleta" (Sóller), on es troben restes humanes entremesclades amb ossaments del Myotragus Baleáricus Batei etc. Aquesta cova, és molt anomenada a les Rondaies Mallorquines de Mossèn Alcover. També recentment S'hi han fet excavacions, segons vaig poder llegir a un diari.
Les notes de peu de pàgina, són molt llargues i de lletra petita, per açò no les citaré, perquè hauria d'escriure molts d'articles i açò no és el meu propòsit; no vull ser cansat i avorrit, la meva intenció, sols és llevar sa pols a les lletres més grosses. Així i tot, es poden escaldar moltes sopes.

ELS PRIMERS CONTACTES COMERCIALS.

Els primers contactes arribats per la mar amb els nostres aborígens, semblen ser els de la Cultura Campaniforme i de l'Argàrica, que brostaren en el sud-est ibèric, cap a l'any 1.800 a. C. I que prest aprendrien les rutes per arribar a les Balears.

Durant la Cultura Talaiòtica ( 1.300-800 a. C. ,( arribada dels romans ) els nostres avantpassats es dedicaven a l'agricultura, a la caça, a la pesca i la ramaderia, mentre que les dones, com era costum en les civilitzacions primitives, fabricaven la ceràmica, filaven i teixien. Els més optimistes dels autors suposen que hi havia a Mallorca uns 300 poblats talaiòtics, molts dels quals estaven emplaçats ran de la mar.

A Menorca, ja que és una illa petita, n'hi molts, però a la vorera de mar els vestigis principals són coves, perquè els principals poblats talaiòtics estan enfora de la mar. Açò té una llarga explicació, que la podem trobar al llibret de F. Martí i Camps, titulat " Iniciació a la Història de Menorca ". La seva lectura és encisadora. Ara bé, el tema d'avui de Menorca en parla poc; sols de la meva pobra memòria podria dir: que les naus quan passaven a l'altura de l'illa, tant s'hi ho feien a la part de tramuntana o a migjorn, llavat o ponent, si era de nit sempre veien festers o sigui foc. Segons els fenicis la varen anomenar "Nura", que vol dir illa del foc, segons m'han explicat, però en ple dia no la veien, perquè no té muntanyes com hi ha a Mallorca, per tant és lògic suposar, que les primeres illes Balears poblades, foren les de Mallorca hi Pitiüses.

Segons les explicacions d'alguns historiadors i girant les pàgines dels llibres, foren els Fenicis els primers que s'atreviren a posar els peus a l'illa de Menorca, ho feren com era el seu costum en so de pau. Aquesta gent no lluitava per conquerir la terra, sinó més bé que es dedicaven al comerç. D'aquí varen sortir els primers contactes cap el món exterior.
De ser exacte aquesta afirmació, cal pensar seriosament en llargues singladures, perquè els nostres Balears, eren pobres en metalls, havien de desplaçar-se, a cercar-los, a terres de la Ibèria, que en tenia a betzes i per altre banda, era el lloc més avinent.

PASSAREN ELS SEGLES.

I ens arribaren de llevant uns pobles nous: els Fenicis i els Hel·lènics. ¿ Quins eren els productes que ens portaven, en navilis ja de notable envergadura ? ¿ I quines matèries podíem oferir-los els illencs ? Tenim un testimoni excepcional i de primera mà, ací, a Mallorca, exactament ran del illot del Sec, on una nau greco-púnica, afonada en el s. IV a. C., ha estat recobrada i estudiada recentment, apareixen les més variades mercaderies: vins resinosos, ceràmica comuna i sobre tot fina, calderons de coure i de bronze, claus d'aram per la confecció d'embarcacions, molins de pedra de rotació per a la moltura del gra, collars i penjolls per a l'ornamentació femenina, avellanes, ametles, estores de palma, etc. Probablement es tracta d'una embarcació que tocava diferents ports, en la seva singladura, descarregant i carregant mercaderies, segons l'oferta i la demanda de cada de cada lloc.

La nostra terra, en canvi, podia oferir-los tota casta de bestiar: porcí, de llana, cabrum, cavallar, blat, ordi, vesses, etc. a més de la sal, de què n'eren prou riques Mallorca i sobre tot Formentera; la qual de temps en darrera constitueix un condiment necessari per la conservació dels aliments i per l'art culinari en general.

Avui ho deixarem per acabat, però en un proper article i baix el mateix títol, continuarem parlar de la nostra mar, que era l'únic camí per traginar coses d'una banda a l'altra. Ara bé, he de recalcar, que en aquelles èpoques el progrés no avençava gaire. Però no puc deixar de dir, que els mariners de les Balears, sempre varen tenir fama de valents i arriscats, perquè damunt quatre taulons fermats en cordes, sortien a pescar o travessaven es canal. Ells s'arriscaven per viure, però molts com ja he dit descansen en el fons de la mar, sense saber a on." La mar és un misteri ", me deia aquell vell patró.