Joan J. Gomila, arquitecte27/03/13 0:00
TW
0

Aquest mes de març de 2013, hem arribat al punt més alt en la construcció de la sala polivalent. En cobrir la darrera planta del nou teatre, en completar la coberta del telar (la plataforma de tramex, el pis sobre l'escenari fet amb peces metàl·liques amb forats, des d'on es pengen els decorats), haurem assolit la part més alta de l'edifici. Comentàvem alegrement, que haurem de fer onejar la bandera blanca i blava de Sant Lluís. Haurem de completar la feina de remuntada amb l'antiga tradició de la senyera que senyala el moment i el lloc, quan s'ha arribat al punt més alt sense cap incidència, amb els treballs executats amb diligència i meticulositat per l'equip de mestres de cases que construeixen aquesta arquitectura blanca, que aportarà un nou equipament cultural al poble.El teatre és un edifici petit, però, creim, que ben aprofitat. A part dels camerinos al soterrani, la platea de la planta baixa amb les 160 butaques i l'escenari, i un primer pis on hi ha més butaques, a la part de darrera, tot envoltant la cabina de so i llums que també serà de projeccions, l'edifici té una segona planta que hem intentat integrar, dissimulada adequadament, retirant la seva façana respecte del pla del carrer. És una planta que no es pot percebe des de cap visual propera. Funciona com un espai que equilibra la inevitable l'alçada del telar i crea una seqüència volumètrica que baixa des del punt més alt fins al carrer, acoblant-se a la línia de cornisa, que és la que defineix l'alçada de l'edifici des del Cós de Sant Lluís.Inicialment, en aquesta planta segona, hi anaven unes aules de música, uns serveis públics i un despatx. Finalment, però, s'ha mantingut el despatx i els serveis, i s'ha creat un únic espai gran, una sala d'uns 80 metres quadrats, que ha de servir per acollir activitats de qualsevol tipus. Creim que aquesta decisió ha estat encertada, ja que també podrà utilitzar-se per fer assaigs de les peces teatrals que es facin a la planta baixa o per activitats que puguin complementar les de la sala principal. En tot cas, és un nou espai cultural que facilitarà la polivalència del nou edifici públic.

Tot aquest volum de la segona planta, generat per la importància i alçada del telar, que és el que sobresurt per damunt de les teulades del seu contorn, serà envoltat per l'exterior amb peces d'aïllament tèrmic que permetran obtenir una excel·lent eficiència energètica de l'edifici. D'altra banda, la coberta sobre el telar, realitzada amb una xapa col·laborant que suporta la llosa de formigó i el seu propi aïllament, a la manera clàssica de la coberta invertida, es finalitza horitzontal per evitar que l'edifici sigui més alt. La nova sala alta es cobreix amb un sistema d'estructura lleugera metàl·lica amb panell Sandwich. La seva orientació a llevant, permet unes vistes espectaculars a través dels grans finestrals que miren en aquella direcció.

Ara és el moment d'avaluar si les nostres previsions de projecte, les idees inicials de l'edifici fetes avui ja realitat, el futur pensat sobre els plànols de l'any 2002 que s'ha fet objecte físic, arquitectura real, s'ha concretat correctament. Ja podem comprovar si la volumetria del nou teatre ha incidit en l'sky line del poble més blanc de l'illa, en la manera que havíem previst.

Des de fa temps, durant el procés de construcció de l'estructura, mentre l'edifici anava pujant poc a poc, anàvem verificant des de diferents posicions com el nou teatre incidia en el conjunt del poble. Vèiem com l'arquitectura que s'elevava lentament, s'entremesclava amb les cobertes de més a prop, anava entrant inconscientment dins de la nostra memòria, en observar el seu creixement. Des dels quatre punts cardinals, observàvem, setmana rere setmana, com l'edifici es possessionava en el seu nou lloc. Havíem cercat uns punts fixes al voltant del teatre, a distàncies variables, llocs des d'on vigilar periòdicament l'evolució constant de la nova construcció.

Des del nord, quan entram a Sant Lluís, aturats i estalonats al cap de cantó davant del molí de Dalt, podíem veure l'efecte discret de la coberta inclinada del teatre per darrera de la Bolla. Aquesta visió és la més important del poble i no la volíem trastocar gens ni mica, ja que és el lloc per on s'entra habitualment i, just entrar en el Cós, passat el molí, l'església presideix l'sky line a l'esquerra, i el teatre queda totalment integrat a la part dreta. Només una certa uniformitat de la pendent de la coberta, una mica més alta que la del bar de la Bolla, podria insinuar la seva presència.

Des del sud, estalonats també a l'escalinata de l'església, miram com el nou perfil lateral del teatre sobresurt per damunt de la coberta de l'antic bar del Casino. Aquí és on la presència del teatre es farà més patent en la distància curta. Però també és veritat que la seva presència blanca, amb un perfil que romp les línies horitzontals, ha de mostrar el lloc on el nou equipament ajuda a definir els nous temps i l'evolució urbana del poble.
Des de llevant, allà on el sol farà lluir la nova façana blanca, amb les petites boques que no s'aturen mai de xerrar, la part alta del nou edifici no serà perceptible des del carrer. Només des de les terrasses més altes dels edificis de l'avinguda de la Pau, es podrà veure com la coberta lleugera baixa amb suavitat cap al carrer. Una visió llunyana, des del Bracafé, ens mostra el nou edifici destacat, no tant per la seva alçada, sinó per la seva compacitat.

Finalment, des de ponent, hem seguit les indicacions del batlle i hem anat fotografiant l'sky line del poble des de S'Ullastrar, en una posició topogràfica elevada. Des d'allà, l'església manté la seva importància com a element urbà clau i determinant de Sant Lluís. El nou volum del teatre, ara encara fosc per les parets grises de blocs de formigó, s'està imposant com a segona peça més alta del poble. Però prest, quan sigui una volumetria blanca, encaixarà perfectament entre les teulades de teules àrabs de les cobertes més petites de les cases, sense renunciar a tenir el protagonisme que li pertoca com a segon edifici públic del poble, i com equipament decisiu per a la cultura de Sant Lluís.