Fets i raons d’indignació

Amb la crisi no param de llegir articles i escoltar tertulians que des de la indignacio per la situacio viscuda fan afirmacions que enlloc de fer fortes les conclusions les debiliten per falaces. D'aquí que vulgui compartir amb el lector els següents fets cara a limitar la plausibilitat dels arguments.

1 -No s'han rescatat 'bancs'. Més bé 'caixes', un tipus d'entitat més allunyada del capitalisme financer, almenys en teoria, que tant es critica.

2 -No s'han salvat 'accionistes', sinó majorment dipositants que altrament haurien perdut els seus estalvis. Al contrari, alguns accionistes de les antigues caixes de fet ho han perdut tot. Per tant, quan es demana 'mans fora' dels agents financers internacionals del país es poden deixar molts locals a la miseria.

3 -Es donen a modus d'escàndol les xifres de guanys d'alguns bancs tot i la crisi. Mirin la xifra relativa (respecte dels actius totals) i comprovaran percentatges en molt casos menors que els dels manteniment dels dipòsits. 4 -No es 'regalen' ara caixes. N'hi ha, això sí, que estan en venda per un euro. Les vol vostè? Sàpiga, però, que compra actius i passius...
5 -El rescat, es diu, es fa amb diner del contribuent. Sí, però majorment del contribuent europeu d'on surten els ajuts!

6 -Certament, els diners prestats aniran a deute que s'ha de tornar. Sí, però al 0.75 de interès, i no al general dels malbarataments de despeses del passat, més enllà del que hem recaptat (vuit vegades més!!).

7 -Hi ha alternatives', diuen alguns: quan es crida pero a ' gastar més' per sortir de la crisi, en realitat equival a 'ens hem d'endeutar més'. Qui ho digui que expliqui com farà perquè algú li compri aquest deute amb tant baixa fiabilitat. Ho ferien ells patrioticament amb els estalvis?.

8 -'Alemanya i la Sra. Merkel és la causant de tot' S'imaginen què els hagués passat a grecs, irlandesos, espanyols, xipriotes sense els diners del BCE? Sap qui diu allò que són els alemanys els últims tenidors dels forats que aquells deutes poden deixar al banc europeu? S'hi vol posar ell al seu lloc?

9 -Un deute per garantir preferentistes, bonistes i dipositants, que s'haurà de finançar amb impostos (vist qui paga i quins impostos creixen), no és millor que una quitança als accionistes. Un impost d'una sola vegada o una quitança si fa no fa és el mateix.

10 -Es simpàtic apuntar-se a fer que els dipositants mai no hi perdin...però vol vostè cofinançar amb el seu diners els dipòsits opacs de ciutadans no europeus?

11 -Es diu sovint que els supervisors del sistema financer han mirat a una altra banda tot i el desori viscut. L'afirmació és incerta. No ho han fet tot bé ni molt menys, però el cul de sac ha estat a la política del govern espanyol, tot i l'escridassada, per exemple, de l'anterior responsable del Banc d'Espanya.

12 -En concret, s'afirma, el BdE s'ha plegat als interessos de la gran banca. Incert. El BdE, protegint al contribuent fins al final, els negà la 'manguerada' que molts pretenien des dels principi i 'requisà' als bancs els fons de garantia de dipòsits per tal de salvar els de les caixes quan aquest s'havia esgotat. Ha forçat la seva entrada al SAREB per ajudar a la neteja, i qui no ho ha fet ha estat penalitzat.

13 -Les fusions fredes, calentes i tèbies entre caixes, que ara causen tantes critiques, van ser proposades a mida pels propis responsables del sector, propostes que el supervisor va autoritzar i tutelar. Però la seva no viabilitat a dia d'avui es deu a la doble recessió en què ens deixaren les 'no mesures' del govern i no a la reestructuració en si mateixa.

14 -El ball de xifres es dona com a exemple del descontrol, amb un balanç positiu que esdevé negatiu d'un dia per l'altre. Efectivament. Només incorporant els crèdits fiscals (les pèrdues del passat contra els beneficis futurs) o traient-los del balanç s'obté aquest resultat. Quan l'entitat està en venda, és lògic que estiguin al balanç; no quan es renuncia a la venda. Això és part de l'intríngulis que alguns encara avui no entenen.

15 -El BdE no ha imposat cap tipus màxim als dipòsits dels estalviadors Déu ens en guard quan això de nou penalitza l'estalvi (interès real negatiu) i promou altra vegada l'enginy fiscal per obtenir extra tipus. El BdE el que ha fet és avisar que mirarà els comptes dels ens intervinguts tant en la retribució de passius, com en el repartiment de beneficis, com de retribucions a directius. I en això estem: el BdE no va contra la competència i prou que li preocupa el comportament oligopolístic observat.

16 -El supervisor, es diu, no ha fet res a l'hora de perseguir pocavergonyes. Fals. El supervisor obre expedients, que passa a la Fiscalia, la qual actua amb les garanties obligades. Els inculpats que compareixen avui als Tribunals són els expedientats per la bona feina feta anteriorment.

17 -'Tots són igual de corruptes' és frase de moneda corrent. Pero ni pel que han fet ni per les retribucions autoassignades això és cert i per tant no és just tractar com iguals a desiguals. Així, algun directiu de Bankia multiplicava per 16 el sou del responsable de la supervisió.

18 -S'ha tardat massa a netejar els actius tòxics. A altres llocs amb actuacions rapides els ha anat millor', s'asevera. Incert. Netejar actius reals (totxo) és sempre més complicat que no fer-ho amb actius financers (derivats i altres títols).

19 -Algunes Comunitats Autònomes es renten les mans del desori viscut i exigeixen ara responsabilitats quan ells tenien competències de tutela de la governança de les caixes no prou exercides.

20 -Per analfabet funcional que hom pugui ser, tots sabem que no hi ha 'duros a quatre pessetes'. Si li ofereixen segells, preferents o subordinades i no entén com pot ser que un títol incomprensible doni més interès que l'estalvi normal, no compri. La responsabilitat serà també, en part, seva.

Certament, moltes de les anteriors admeten matisacions Però no crec que puguin fer canviar substancialment la naturalesa dels fets comentats. En regulació, l'èxit és la prevenció. Altrament, mal si fas mal si no fas, ja que totes les accions generen efectes col·laterals indesitjats. Vegem, si no, el que passarà ara amb els desnonaments (competència regulatòria del govern) amb el dispar de la morositat. El cas de Irlanda així ho indica. O, en el camp internacional, en el rescat de Xipre (diners de contribuents espanyols, ara sí, per salvar diners opacs de no residents europeus). Notem que Xipre tenia la renda per càpita d'Espanya sense quasibé altra base productiva que els diners que intermediava i dels quals es desconeixia el seu olor o color. O Espanya gastant a credit el que no produiem. O el que ha passat amb l' erròniament valorat cas de Islàndia, amb un sistema financer superinflat i que prou rendes va donar als seus residents que tant després s'han queixat. O qui sap si pot passar algun dia a Luxemburg o Suïssa amb sectors financers tant monstruosos.

És ver que les coses no s'han fet del tot bé vista la fràgil governança de la Unió. Almenys, no s'han fet tan bé com voldríem els qui creiem mes amb Europa. Però don fe que no hi ha hagut ni inducció ni abducció de captura del regulador per part del regulat. A més, "a toro pasado" tot és més fàcil. Aquest és el drama de qui agafa la responsabilitat de la política econòmica.