Benvingut creuer

El cas és que si traslladem la burlanera pel·lícula als nostres dies, m'apareixien contínues escenes quotidianes. Els personatges rallen molt i ràpidament, però quasi mai s'entenen entre ells, com en els debats polítics actuals. Presenta la imatge d'una Espanya rural molt pobre, la posterior al franquisme i amb corrents migratoris, com el que ens pot quedar després de la crisi econòmica, financera i de valors actual. La lluita constant entre la humilitat de la gent i la imatge festiva i carnavalesca que es vol oferir als americans, com el vol constant que pren la bellesa del nostre territori i la caricatura del "xiringuito", tot allò que no ens agrada cedir per tal d'oferir més serveis turístics. Aquella mestra que pedagògicament aprofita la situació per brindar una classe de les grandeses externes i que és interrompuda pel capellà de l'església, com les ciències vigilades de les xarxes socials que són capaces de canviar el decurs de les coses.

Un dels moments més importants, en el meu somni, es refereix a les expectatives dels habitants, com en els creuers de Maó i Ciutadella. Després de les il·lusions dipositades en la clientela que va i ve en un sol dia, per fi, arriba la jornada assenyalada. Rebudes als capitans, botigues obertes, balls menorquins en època de bonança a peu de port, tríptics informatius, visites de les autoritats tipus "Pacífic Princess"... però els turistes passen de llarg i prefereixen el tot inclòs del trasllat al poble de Pescadors o la muntanya més alta. Un fet constatat en reiterades ocasions –des de fa anys- per més d'un regidor o regidora de Turisme.

Com en la magnífica producció, en temes de creuers, la utopia indica que podem acabar com els habitants de Villar del Río, als qui només els hi queda l'esperança del treball diari sense pensar en comptes de fades. Ja ho deia García Berlanga quan li demanaven per en Marshall - "Oiga, ¿usted se ríe de todo?".- "No, no, solo me río de las cosas importantes".