Justícia igual per a tothom?

No voldria que ningú veiés en aquesta consideració cap afany "justicialista". Per mi, s'abolirien les presons, perquè contribueixen més a generar escoles de delinqüència que no a reduir la criminalitat. I, sempre que hi hagués una alternativa, servidor no enviaria ningú a la presó. Ni que ens hagués robat una miqueta a tots, ni que s'hagués aprofitat de l'erari públic o privat, ni que hagués comès atemptats contra el medi ambient, etcètera. Em deu quedar aquesta vella rèmora anarquitzant de joventut, però l'he defensada a peu i a cavall, i em va valer –mal m'està ufanar-me'n- un excel·lent a l'assignatura de Criminologia (quart curs de Sociologia, pla antic, UNED): per prevenir els delictes, seria millor eliminar la xarxa de presons i no tancar-hi mai més ningú.

D'altra banda, per raons culturals, les dues persones que la família reial que m'han de caure millor són n'Iñaki Urdangarín i na Cristina de Borbó. S'havien fet barcelonins (catalans, idò), ell parla un català d'Arbúcies impecable, ella també s'ha integrat raonablement a la llengua i la cultura catalanes… Per tant, des d'un punt de vista, diguem-ne, de sensibilitat nacional, són del milloret d'aquella família.

Ara tot fa pinta que els haurà salvat el Barça. La selecció oficiosa de Catalunya té una relació ben fluida amb l'emirat de Qatar. En Guardiola hi havia jugat els darrers anys de la seua vida professional, en Rossell s'ha camelat la Qatar Foundation i la xequessa de Qatar (també el xeic, de tant en tant) campen per Barcelona com si fos el porxo de ca seua. L'amistat amb en Valero Rivera, antic entrenador de l'equip de handbol amb el qual Urdangarín va guanyar set o vuit copes d'Europa, li permet as 'dukje' tenir feina a l'emirat. Supòs que amb es 'dukje' també es trobarà un raconet per sa 'dukjessa'. Tots tenen el passaport en regla i ningú no pensa que hi pugui haver cap tipus de risc de fuga.

Voldria pensar que en Josep Juan Cardona tampoc no té cap problema amb el passaport. Acaba de començar el judici per suposats casos de malversació de fons públics que impliquen l'antic conseller del Govern de les Illes Balears, durant l'etapa de Jaume Matas. No m'interessen els detalls i trob totalment "justicialista" –i, per tant, totalment allunyat de la meua manera de veure les coses, de la meua sensibilitat- això d'haver-lo condemnat abans de veure's la causa. Però pens que el detall del passaport en regla no resulta banal ni és de poca entitat i importància.

Suposem que en Josep Juan Cardona es volgués agenciar una assessoria a Xangai, per dir alguna cosa, tot esperant si la tempesta judicial tendeix a la baixa. Si "la Justícia és igual per a tothom", com deia el sogre, hauria de tenir les mateixes possibilitats que es 'dukje' de fer-ho. Si no, la Justícia ja no és igual per a tothom. Fins i tot si fos que sí, seria dubtosa la igualtat de tothom davant el sistema judicial.

Però hi ha ingenus que continuen considerant que l'article vint-i-cinc, de gran calat popular, no està per damunt del que digui el Gran Tòtem i tota la legislació que se'n deriva. Si directament ja estableix que n'hi ha uns que ostenten la representació màxima de l'estat només perquè han nascut en el si d'una família determinada! Com es pot ser monàrquic i alhora dir que la "Justícia és igual per a tothom". Segons el Gran Tòtem, qui ho va dir és "inviolable" davant la Justícia. Per tant, pot fer tot allò que li doni la gana sense haver-ne de respondre (amb les regles del joc actuals) davant ningú.

Deixem-nos d'inexactituds, de ximpleries i, endemés, d'ingenuïtat d'infant petit. Que, com diria aquell, en un llenguatge de dubtosa correcció política, ja tots ens afaitam. O no, princesa?