Novia

Crec en la cultura. Crec en la capacitat de les persones de fer noves interpretacions emocionals de la realitat. Crec en la necessitat que té l'ésser humà de transmetre les noves formes elaborades. Crec en la font inesgotable de plaer que és la recepció de les representacions sorgides de les mans, de la veu, del cos, de la ment, de l'ànima d'un creador. Crec en la cultura per la mateixa raó que crec en la vida. Sense la cultura, l'ésser humà és incomplet. La cultura ens fa éssers humans sencers. Per açò és tan perillosa. Els governs dèbils volen ciutadans dèbils, o sigui, ciutadans incomplets. La cultura unifica, estableix lligams, cohesiona les persones. Els estats poc democràtics volen que la societat estigui fragmentada, desunida, poc soldada. És més fàcil de manejar, de manipular. La cultura ens fa forts. Podem construir a partir de la cultura. Els estats insegurs ens volen fer creure que la cultura és un luxe. I menteixen. La cultura és una necessitat vital humana. Els primers humans que vivien a les cavernes pintaven a les parets escenes de caça. Pintaven la por, el desig, l'exaltació del valor, les experiències humanes. Quina necessitat tenien? Vivien en la foscor nocturna. Desitjaven la llum i la van aconseguir. Els governants actuals ens volen una altra vegada enclaustrats en la foscor de les cavernes. Ens volen primitius, incultes. Fan retallades. Diuen que són imprescindibles. D'acord. Que retallin en cultura, però que també ho facin amb la mateixa contundència en despesa militar i armament. Ho fan? No. Retallen en cultura fins convertir-la en una sardina seca, però no compten amb la gent. La gent es mou. Té poder. Té la capacitat de crear cultura. Un exemple molt potent. L'actriu menorquina Enka Alonso, a través de Ferreret Teatre, treu a passejar pels escenaris una nova versió de "Sa núvia d'Algendar". És una història extraordinària que ha sabut arrelar en l'inconscient col·lectiu dels menorquins. S'ho val. Mescla territori, viatge, violència, amor i retorn. Què ens van voler dir els nostres avantpassats amb aquesta història terrible que també ha fructificat en una esplèndida cançó? Em sembla que és un avís conservador. Un crit de súplica. Al·lotes, no vos enamoreu de l'estranger. Si ho feu, el vostre destí serà terrible. La història té la mateixa força que qualsevol mite romàntic europeu que els grans músics de l'època van convertir en òperes. La diferència amb aquests clàssics és que la nostra història està protagonitzada per una dona. De totes maneres, com s'escriu la paraula central? Els autors del llibret d'aquesta nova versió del mite han apostat per la forma estàndard. Núvia. També ho haurien pogut fer per la modalitat menorquina. Novia. Nuvi i núvia, sinònims de novii i novia, designen les persones que estan de casar-se o s'han casat fa poc. Prové del llatí "novicium", novell. La forma novii representa l'evolució normal del mot llatí; el femení novia és format damunt el masculí. S'escrigui com s'escrigui -en realitat, es pot escriure de les dues maneres-, el retorn de "Sa núvia d'Algendar" a Menorca, de la mà de l'esplèndida actriu de Ferreries, és una notícia excel·lent.