La nació dels bons homes (iII)

Els antecedents més immediats al 17 de gener de 1.287, o millor dit els fets previs que són glossats al Llibre dels Fets, on es descriu que Jaume I a l'any 1.231 va aconseguir el vassallatge del musulmans de Menorca, per mig del Tractat de Capdepera, signat el 17 de juny de 1.231, entre el Rei En Jaume I el Conqueridor i Abu Abdallah Mohamed Ben Hissan, i que sotmet l'Illa de Menorca, al Rei cristià, tenen el seu origen concret a la batalla de Muret a Occitània, el dijous 12 de setembre de 1.213.

La societat civil occitana al segle XIII, comparteix llengua, cultura, religió i adscripció als dominis de la Corona d'Aragó, amb la Catalunya antiga.

Per tant els dominis a l'edat mitjana d'aquesta antiga nació queden fixats, de forma intermitent, per l'oest amb les terres dels bascs, al sud pel riu Ebre, al nord fins al massís central del nord d'Occitània i a l'est amb els Alps.

En aquest context europeu, mor el Rei Pere d'Aragó a Muret el dijous 12 de setembre de 1.213, i serà el seu fill Jaume I el conqueridor, coronat rei a la Catedral de Lleida, qui portarà l'estendard de Sant Jordi, junt a la reial senyera de la casa dels Comtes de Barcelona (Corona d'Aragó), fins a Mallorca a l'any 1.229, Morella a l'any 1.232, Peníscola i Borriana a l'any 1.233, Eivissa i Formentera a l'any 1.235, València a l'any 1.238, Alzira a l'any 1.242 i les terres alacantines a l'any 1.245.

Finalment el darrer territori musulmà es conquerit el 17 de gener de l'any 1.287, dia de Sant Antoni, es tracta de la reconquesta cristiana de Menorca, pel monarca n'Anfós III d'Aragó, sotmesa pel nostre rei Jaume I el conqueridor, l'any 1.231, a causa de que el sarraïns de Menorca, varen trair als cristians, i la qual cosa va precipitar els posteriors esdeveniments de 1.287 (56 anys després del Tractat de Capdepera).

Ben igual que la repoblació cristiana de les comarques al sud de l'Ebre, la resta de les Illes Balears, les terres valencianes, les terres alacantines, i finalment l'illa de Menorca, des del 1.287, la repoblació de Menorca, es va fer, fonamentalment amb pobladors de les terres de Catalunya, descendents dels "bons homes" d'Occitània.

La llengua dels bons homes d'Occitània ens uneix a una comunitat lingüística, i nacional, molt més ampla, a les terres de l'occident de la cristiandat romana (Occitània-Provença, Aragó, Catalunya, Andorra, les terres valencianes i la resta de les terres de Balears).
Aquesta nació antiga parla una llengua romànica, antiga i preciosa, amb un parlar lluent i clar, és una llengua lliure, tan cristiana i respectable, com les nostres veïnes llengües de Castella, França, Itàlia, Galícia i Portugal, entre d'altres llengües romàniques.

Raimon Llull, erudit jueu convers, parla que a la baixa edat mitjana "La nostra llengua llemosina" té el seu origen a les terres de l'Occitània.

Els esdeveniments geogràfics, econòmics, religiosos, militars i polítics han estat conformant i modificant, durant tota la edat mitjana, els inicials trets de la nació dels bons homes.

L'estàndard de Sant Jordi, junt a la reial senyera de la Casa del Comte de Barcelona i Rei d'Aragó, han sobreviscut a la gran diàspora territorial, política i jurídica, dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó, governada pels familiars i fills de Jaume I, al Regne de València, Regne de Mallorca, Aragó, Catalunya, Rosselló, Occitania i altres territoris a la Mediterrània.

El poble de la nació dels bons homes, avui viu baix les estructures jurídiques, polítiques i administratives, de la Comunitat Autònoma de Balears, dins l'Estat Espanyol, a la Unió Europea, i els seus habitants continuen parlant, majoritàriament, la seva llengua i practicant la seva religió cristiana.

La llengua de la nació dels bons homes es compartida, 800 anys després, amb les seves variants particulars i els seus processos de normalització lingüística esdevinguts, de diferent forma a les dues vessants dels Pirineus, per un bon grapat de territoris a les terres de Llitmoges, Migjorn Pirineus, Llenguadoc, Rosselló, Auvernia, Provença, Alps i Costa Blava (FRANÇA), a Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana i Aragó (ESPANYA), a l'Alguer de Sardenya (ITALIA), i Andorra.