TW
0

L'horror ens paralitza i ens impedeix veure el cor de la realitat. Per sort, hi ha una persona, en aquest cas un cavaller armat amb una llança, que ve defora -de Capadòcia o de Montblanc- i que penetra en el nostre entorn per salvar-nos una vegada més a tots.
S'ha acabat un nou Sant Jordi i, ensoldemà, a primera hora del matí, abans que passi la coloraina brigada municipal de neteja, es poden veure els pètals de les roses aixafades a la vorera, les tiges espinoses clavades dins les papereres curulles, les espigues verdes o madures tirades allà enmig i abraçades a l'asfalt del carrer, i moltes restes de plàstics transparents o amb les quatre barres que, unes hores abans, es van fer servir per embolicar les roses. Es pot observar l'esquelet del drac abatut pel sant, els dibuixos de sang resseca que la llança rovellada ha traçat a les vies principals de la ciutat, el contingut dels paners o dels cistells que les espigoladores fugitives han deixat caure quan s'han vist sense entendre com enmig del fragor de la batalla, els recipients varis que han transportat el vi o la cervesa que ha rajat amb alegria quan s'ha conegut el feliç desenllaç final.
Sempre és el mateix, no obstant. Sant Jordi guanya al drac i ens salva durant un any. El drac tornarà, però fins llavors s'apodera del sector una eufòria fatigada, una nostàlgia enyoradissa i una tristor immensa i plena de retorn a la quotidianitat diària i grisa. De Sant Jordi només n'hi ha un cada any, cada tres-cents seixanta-cinc dies, i és l'hora de les celebracions. Sant Jordi se'n va de la ciutat amb el seu cavall fatigat, amb el cap cot, i, com cada any, ha deixat al seu darrere una al·lota enamorada, un drac mort i un nou heroi local. Aquest any respon al nom d'Albert i als llinatges de Sánchez i Piñol. La seva novel·la "Victus" ha estat el llibre més venut tant en català com en castellà. En no ficció, el més venut en la nostra llengua ha estat "S'ha acabat el bròquil" del periodista Jaume Barberà. I, en castellà, "La enzima prodigiosa" de Hiromi Shinya. Un altre triomfador de la jornada ha resultat ser un segon Albert, en aquest cas Espinosa, que ha vist embellits els seus llibres amb les precioses portades del pintor menorquí Llorenç Pons. Segons les dades facilitades pel president del Gremi de Llibreters de Catalunya, les xifres de vendes són similars a les de l'any passat, quan les llibreries van facturar al voltant dels divuit milions d'euros. Si a aquesta quantitat aportada per Antoni Daura hi afegim les vendes de roses i d'objectes de regal relacionats amb la diada, ens adonarem del considerable impacte que aquest vint-i-tres d'abril té per a Barcelona. Ensoldemà, però, només queden les restes i la devastació. La paraula que encapçala aquesta frase és un adverbi que només es fa servir a Menorca. Vol dir a l'endemà; en castellà "al día siguiente". És una variació de "el sendemà". De l'endemà, amb interferència de l'article "s'" o sigui, que ha resultat el mot endemà precedit de dos articles simultanis: "el" i "es" (així com en francès existeix el cas anàleg de repetició de l'article "le" en la locució "le lendemain".