TW
0

Més d'una vegada, la memòria ens empeny a l'error inevitable de confondre la nostra vida amb la cronologia sencera del món. A vegades, fins i tot, les paraules no t'acompanyen en aquest viatge empès per una falsa i egocèntrica percepció. Et deixen tirat en terreny de ningú o, encara pitjor, enfonsant-te en un pantà ple de fredes i engolidores terres movedisses. Per exemple, la següent frase que no em puc treure del cap: "A Ferreries sempre hi ha hagut fàbriques de xifó i els xifoners sempre s'han dit Maties." És una frase estrafolària, absurda fins i tot. A més, conté errors temporals i està subjecte a peculiaritats fonètiques. Té punts, no obstant, que posseeixen petits grams de veritat. Per on començar? Per la fonètica, per exemple, que sempre té un punt de neutralitat. Segons ens explica el filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, a Menorca la 's' inicial ha tornat 's' amb accent anticircumflex per assimilació a una altra s similar següent o a una vocal palatal contigua, en aquests casos: seixaginta (xixanta), simplu (ximple). En canvi, el dialecte ciutadellenc conserva generalment intacta la 's' de siular, que a molts de llocs es pronuncia xiular. A molts de llocs seria a tots els pobles de Menorca tret de Ciutadella. Aquesta regla explicaria per què a Menorca al sifó se l'anomena xifó i, al fabricant de sifó, xifoner. Però tornem a la frase sense cap ni peus. No existeix en l'àmbit català una paraula per definir la professió del fabricant de sifons. Xifoner només existeix com a paraula viva a Menorca i, si hem de fer cas al filòleg de Ciutadella, a la ciutat de ponent es pronuncia sifoner. El tercer error de la frase enderiada és de caràcter temporal. Segons explica Antoni Camps Fullana al seu fantàstic i genial llibre "Historia de Ferrerías", la primera fàbrica al poble dels ferrers es va instal·lar al carrer Pau Pons nombre quatre l'any 1929. Només produïa gasosa i sifó. El primer fabricant, que es deia Joan Coll i que era conegut amb el festiu nom d'en Feliç, va vendre la maquinària al seu germà Teodoro que la va tornar a instal·lar al carrer Fred nombre tres. El segon fabricant ferrerienc es va traslladar as Mercadal i, des de la zona centre de Menorca, distribuïa els bòtils de vidre amb tap hermètic d'abraçadora amb un carruatge estirat per un ase. Anys més tard, Cristóbal Villalonga va muntar una fàbrica de sifons al carrer de Sant Bartomeu nombre trenta-tres. Aquest fabricant ja elaborava les begudes que coneixem ara: xifó, gasosa, llimonada, taronjada (que a Ferreries es continua dient orange) i pinya (que era una imitació de la cola i que duia com a ingredients principals plàtan, granadina i grosella). Passats uns anys, el propietari va vendre Productos Villalonga als germans Antoni i Damià Sansaloni Allés que van crear, mitjançant la fusió de la primera síl·laba dels seus noms, la marca Refrescos Anda. L'èxit els va obligar a canviar el local per un de més ampli al carrer Lepant. Van adquirir maquinària més moderna i van vendre els seus productes per tota l'illa. Els seus hereus, encapçalats per en Maties, han donat més empenta al negoci i han recuperat el nom originari de Cas Xifoner. Són els únics fabricants de refrescos gasosos de Menorca i responsables a la major part de l'illa de la famosa mescla de gin i llimonada. És hora de rectificar. "A Ferreries hi ha fàbrica de xifons des de l'any 1929 i el xifoner actual es diu Maties". Beneïda i capriciosa Història que treu bones frases als novel·listes.