Per què una vaga al sector de l’ensenyament?

Algú reprendrà aquells arguments tan gastats de "els professors sempre es queixen - amb les vacances que tenen! – encara que tenen feina – amb la gent aturada que hi ha..." Uns arguments que han sigut alimentats per la veu popular i pel desprestigi mediàtic i de certs polítics que, en tost de recolzar els professionals que tenen sota la seva responsabilitat l'educació dels nostres infants i joves, s'han dedicat a criminalitzar-los amb lleis que limiten la seva tasca docent i posen en entredit la seva honestedat i ètica professionals (LOMCE, Llei de convivència, Llei de símbols, ...). A això hi hem d'afegir l'atac frontal a la llengua pròpia (TIL), que, sota la pretesa voluntat d'introduir l'anglès com a llengua d'ensenyament (una fita molt lloable però que necessita d'un estratègia ben ordida i a llarg termini), el que amaga és el decantament del català com a llengua vehicular, comuna i integradora a l'ensenyament de les Illes. No podem oblidar les retallades econòmiques a l'educació, que a part de deixar sense feina moltes persones, estan augmentant el nombre d'alumnes per aula, estan minvant l'atenció personalitzada als que més ho necessiten, estan impedint que el fracàs escolar a la nostra comunitat deixi de ser escandalós... En definitiva, estan convertint les promeses "autopistes de l'educació" d'en Bauzà en camins de terra plens de clots i bonys.

La vaga no és mai una mesura desitjable "per se". És el recurs darrer que culmina un procés de reivindicació infructuós i que, en aquest cas, ve precedit per una falta sistemàtica de diàleg de l'administració amb els professionals de l'educació, pitades setmanals als centres educatius, tancades de protesta a les escoles, creació de plataformes en defensa de l'escola pública, actes al carrer per a conscienciar la gent de tot el que està succeint... El treballador, des que té consciència dels seus drets, no té un altre mitjà més contundent que la vaga, l'aturada massiva i significativa de l'activitat per fer visible el seu descontent i forçar l'administració a escoltar, a dialogar, a no fer de les lleis educatives (que es van succeint com un rosari de sigles al nostre estat!) armes electoralistes i ideològiques. Simplement, perquè amb l'educació no s'hi juga i ha de ser possible -d'una vegada per totes!- un pacte d'estabilitat que doni continuïtat als nostres projectes educatius més enllà dels canvis de color polític. Només així aconseguirem posar-nos (algun dia) a nivell europeu.

Per tot això, ciutadans i ciutadanes de Menorca, perquè educació som tots i totes, el proper 9 de maig ens hem de fer visibles, hem d'exercir el dret democràtic de la vaga, perquè tot allò que callem avui ho pagarem en el futur, perquè no podem deixar-nos segrestar l'opinió, perquè la nostra veu s'ha de sentir, ben alta i clara. Si la nostra veu és un clam, podrem incidir en un projecte de futur.