Germà Bel és un catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona que s'ha especialitzat en economia de les infraestructures. El seu llibre "Espanya, capital París", publicat l'any 2010, es va convertir en un bestseller gràcies a la seva claredat —escriu molt bé i tothom l'entén—, però sobretot perquè revelava, amb un caramull de proves, que la faraònica política d'infraestructures espanyola —AVE, aeroports i autopistes— és una ruïna econòmica, una presa de pèl política, i un bunyol estratègic i logístic tan fenomenal que en lloc de vertebrar el territori i posar en valor les oportunitats, en realitat empitjora les dificultats geogràfiques i endarrereix el progrés.
Hi ha dues coses que fan especialment interessant l'aportació del professor Bel: una és que dóna poques opinions i, en canvi, ofereix moltes dades objectives, agafades sempre de fonts oficials (pressuposts i memòries de ministeris, concessions d'obres públiques, etc.). Així ningú li pot dir que fa interpretacions interessades o que maneja dades falses. L'altra virtut és que, com a bon científic, actualitza constantment les seves dades. Al llibre esmentat, que és del 2010, les xifres són anteriors al començament de la crisi. Idò l'actualització d'aquelles dades a dia d'avui demostra, sense pal·liatius, que els gravíssims errors comesos amb les infraestructures de l'estat no s'han corregit gens ni mica. En plena depressió econòmica es continuen tirant els doblers, tant o més que fa cinc o deu anys, en època de vaques grasses.
Jutgin vostès mateixos: les obres de l'AVE Madrid-Barcelona han tingut un sobrecost de 2.000 milions d'euros, un 31 per cent més del que es preveia, però l'Estat no fiscalitzarà possibles desviacions injustificades, ni negociarà cap retard en el pagament a les empreses concessionàries de les obres. La planificació de l'AVE està tan mal feta que només rep un 60 per cent dels passatgers prevists, de manera que els nombres no surten. Però per evitar que augmenti el dèficit de l'Estat, les pèrdues són adjudicades a ADIF, l'empresa pública que gestiona les obres ferroviàries, i no al Ministeri de Foment. Aquesta trampa comptable ha estat denunciada pel tribunal de comptes de la UE, i pot tenir greus conseqüències.
L'any 2013, a pesar de la crisi, l'AVE continua essent el gran capítol de la política espanyola d'infraestructures, el forat negre on s'enterren els milions d'euros que es neguen a altres projectes necessaris. L'AVE s'enduu el 75 per cent de tot el pressupost ferroviari, i un terç de totes les obres públiques que es realitzaran enguany. Espanya és, ara mateix, l'Estat que gasta més en AVE: tots els altres (fins i tot Alemanya!) han reduït el pressupost de l'alta velocitat fins que la situació econòmica millori, i ara prioritzen infraestructures més petites, que generen més llocs de treball i distribueixen millor la inversió per tot el territori.
Segons Germà Bel, aquesta política té un relat oficial, expressat el mes febrer de l'any passat per la ministra de foment Ana Pastor. Per justificar que a pesar de la crisi no es reduiran les obres previstes a l'AVE, la ministra va dir: "a ver cómo les explico yo a unos españoles que no pueden tener el AVE y que son menos que otros".
Aquestes paraules, llegides des de Menorca, són una bufetada. Amb el problema gravíssim que patim aquí amb el transport aeri, agreujat per la mala solució de l'OSP amb Madrid i pels reiterats intents del govern central de restringir el descompte de resident, que es digui que la raó principal per mantenir les inversions de l'AVE és la igualtat de tots els espanyols fa tanta ràbia, que el silenci còmplice dels governants menorquins resulta escandalós. Bé, el diputat menorquí Juan Carlos Grau i la senadora Juana Francis Pons Vila no ho deuen veure així, perquè sempre voten a favor dels pressupostos que engreixen la bimbolla de l'AVE i condemnen Menorca a la situació d'una colònia d'ultramar.
Idò si no n'hi havia prou amb l'AVE, ara vénen les autopistes: la setmana passada, la ministra Ana Pastor va anunciar que les nou autopistes radials de Madrid (gestionades per Ferrovial, Abertis i ACS) estan pràcticament en fallida, i que si d'aquí a sis mesos la situació no ha millorat, les autopistes deficitàries seran rescatades per l'estat. Una vegada més, hi ha doblers per allò que interessa. El cost multimilionari per eixugar aquestes pèrdues es carregarà als pressupostos de l'estat. Més deute públic, que justificarà noves retallades socials i servirà, un any més, perquè ens diguin que no hi ha doblers per ajudar els menorquins amb el transport aeri. És la crisi, diran.
Si açò acaba passant, estic segur que el diputat Grau i la senadora Pons Vila votaran a favor d'aquesta estafa. I, naturalment, Tadeo, Alejandre i companyia no diran ni piu. Ens hi jugam alguna cosa?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.