Port de Maó (I)

La gestió irresponsable -perquè el port no és substituïble com altres productes del mercat- d'APB i les empreses que han optat a concessions per navegació esportiva, ha derivat en una cadena de fallides, abandonament, impagaments de les voluminoses taxes d'APB, o concessions de dubtosa legalitat, si es cert que envaeixen zones d'alt nivell de protecció i, sobretot, ha expulsat molts menorquins cap a zones amb serveis d'amarra més assequibles i ha perjudicat clarament la imatge del port i l'economia menorquina, on els serveis nàutics no es poden plantejar al nivell del Club de Mar, com segurament pensen els consellers d'APB, tots, menys un d'ells, de fora de Menorca. Així, en tost de cuidar la navegació esportiva, s'ha generat una imatge negativa del port i dels costos de permanència al seu mirall d'aigua.

Els darrers episodis no fan sinó confirmar aquesta percepció. No s'entén gens per què s'ha expulsat de les seves cases a un parell de famosos que tenien propietats a dins de l'àrea de protecció. ¿Quin objecte té, quan a les instal·lacions d'APB hi ha locals llogats a tercers, anar a reclamar la casa a gent vinculada des de fa temps a l'Illa, qui sap amb quina finalitat, ja que l'interès públic no sembla del tot acreditat?

La vorera nord, a on s'han revertit a APB les propietats d'aquestes cases, i les altres zones verges del port, haurien d'esser un "sancta sanctorum", zones a no tocar, on deixar viure els residents i permetre als visitants que disfrutin de la seva imatge. Unes zones que, tal com preveu la Llei de Costes del 88, s'haurien d'haver catalogat com a patrimoni cultural, si no s'ha fet ja, per protegir la seva imatge.

Tampoc s'entén com s'ha gestionat la concessió del travel-lift. La realitat, un procés administratiu que deixa Maó sense aquest servei. Ja seria hora que els nostres representats demanin un canvi d'actitud envers el port de Maó i expliquin les seves necessitats, en primer lloc als consellers -mallorquins- d'APB.

Finalment, arribant l'estiu, torna el debat sobre si tancar o no el port. L'espai públic dels molls, mal emprat i distorsionat per la quantitat de barreres i divisions instal·lades per APB, hauria de tornar a la ciutat, i el tràfic de R-R cap a la zona del Cós Nou, que ara s'empra, sorprenentment, com a magatzem d'àrids. Pel que fa al costat de Maó, amb un tràfic que no s'ha regulat mai fins que l'Ajuntament va prendre la iniciativa l'any passat, s'ha de repensar com a passeig d'esplai, oci i serveis. Es obvi que, independentment de la "barra libre" que dona la Llei de Ports a APB, l'Ajuntament hauria de tenir la iniciativa en tot el que afecta el funcionament de la ciutat. Molts comerciants, acostumats a deixar els seus propis vehicles al port, col·lapsant la possibilitat d'aparcar als seus propis clients, no volen canvis en la no-regulació actual.

És una posició insostenible ara per ara. Però altres, amb qui estic d'acord, valoren que es tanqui, decisió necessària en el moment en què aparcar és missió impossible, i també desitgen recuperar els espais morts reservats per APB a la vorera. Convertir en una zona d'oci el que ara és un espai residual i degradat. Que torni a un altre ús, no necessàriament aparcament, però vinculat a la ciutat, com hauria d'ésser la vorera confrontant amb Maó. Segurament els comerciants volen ésser escoltats i així ha de ser, però s'ha de afrontar el canvi necessari sense pretendre mantenir els privilegis antics, com aparcar davant la porta, privilegis que deriven d'una manca de gestió en el passat, i que no tenen cabuda amb la intensitat d'ús actual del port durant l'estiu.