TW
0

Només fa dos-cents onze anys que Menorca és espanyola. Poc més de dos-cents anys! Ho repetiré perquè, encara que sigui una dada òbvia, l'hem oblidada o volen que l'oblidem: només fa dos-cents anys que Menorca és espanyola! Dit d'una altra manera, quan el menorquí que es va convertir durant uns pocs anys en l'home més vell del món (va néixer el quinze de desembre de mil vuit-cents vuitanta-nou), Menorca només feia vuitanta-set anys que era espanyola. La majoria de menorquins hem conegut, o hem sentit a parlar, de Joan Riudavets Moll, mort As Migjorn Gran el cinc de març de dos mil quatre a l'edat de cent catorze anys. La majoria de menorquins vam sentir parlar o vam conèixer un home que havia nascut vuitanta-set anys després que Menorca passés a ser espanyola! És una dada amb unes connotacions brutals i només en aquest context s'entén la desconfiança que ha creat a l'estat la catalanitat de Menorca. L'illa sempre s'ha trobat sota sospita. Imagineu que la ciutat de Sevilla, per interessos polítics, es convertís de cop en britànica. No creieu que, a més de convertir-se gradualment en britànica, conservaria dins el seu ADN l'espanyolitat de tants d'anys d'història? El mateix passa amb Menorca. Forma part de l'estat espanyol des de fa poc més de dos-cents anys (des del vint-i-cinc de març de 1802, data del tractat de pau signat per les potències europees a la ciutat francesa d'Amiens) , però conserva fibres de l'esperit i de l'ànima britànica. Només en aquestes circumstàncies s'entenen els complexos dels menorquins nacionalistes espanyols. Per fer-se perdonar la història pròpia volen demostrar a la metròpoli que odien tot el que no és cent per cent espanyol; ja sigui anglès, francès o català. La puresa de la raça o, dit amb d'altres paraules, voler ser més papistes que el papa. Odien el segle XVIII perquè durant aquest segle profitós Menorca va ser francesa i britànica. En canvi, els nacionalistes espanyols menorquins adoren el segle XIX a partir de l'any 1802. Fem un exercici de política ficció. Imaginem que Menorca no hagués format part dels territoris intercanviats per les potències europees durant el Tractat de Pau d'Amiens. Per començar, a Menorca tots sabríem rallar en anglès i no ens hauríem de gastar doblers i temps per aprendre la llengua predominant en tot el món. La cultura, l'educació i la llengua pròpia serien respectades i no sofriríem el desmantellament de tots tres àmbits crucials en el devenir d'un poble com el que estem sofrint amb el govern espanyol actual. La prova que no seria així és la creació durant aquest període britànic de la cosmopolita Societat Maonesa de Cultura (en aquest sentit és imprescindible la lectura del llibre "La Il·lustració a Menorca" de Josefina Salord). L'economia, l'atur i la corrupció política estarien al nivell de la Gran Bretanya i no d'Espanya. I, en un nivell anecdòtic, simbòlic i, fins i tot, humorístic; el darrer i definitiu avantatge: Menorca tindria una selecció nacional com ara disposa Gibraltar. Vos imaginau els millors jugadors de futbol menorquins escoltant l'himne de Menorca -per suposat "Un senyor damunt un ruc"-, apareixent en la pantalla dels subtitulats la traducció simultània anglesa "A lord on a donkey"- al costat de Cristiano Ronaldo, Franck Ribéry o Wayne Rooney?