TW
0

"En trenta-vuit anys de vida professional (de 1918 a 1956), Bertolt Brecht va escriure una quarantena de peces teatrals. Gairebé la majoria d'aquestes obres duen en el títol el nom del protagonista i en dues el nom ve precedit pel substantiu mare, que podria ser traduït amb molt més precisió per comare si aquesta paraula catalana no hagués caigut en un oblit gairebé total". L'autor del pròleg de "Mare Coratge i els seus fills", Jaume Melendres, apunta un segon tret molt interessant que fa referència al dramaturg alemany: la contemplació de la guerra a través d'un personatge femení i maternal alhora. És curiós que a Menorca la paraula comare es conservi ben viva, però que hagi perdut pel camí més d'un significat. A l'illa, una comare és una llevadora o sigui una persona preparada per a assistir les dones durant el part. En l'actualitat, fins i tot, aquest ofici s'ha vist ampliat per una altra figura femenina. La Mare Doula és la dona preparada per a donar suport emocional i pràctic a la dona durant l'embaràs, el part i després de parir. Abans, quan les dones parien a ca seva, les dones embarassades estaven acompanyades de la comare i també de la resta de dones de la família. En un món socialment més individualista i amb baixes dades de natalitat, aquest seria el paper de la Mare Doula. Comare ve del llatí commatre que té el mateix significat. A Menorca, encara es conserven dites que fan referència a les comares. Saber més que una comare vol dir esser molt entès en coses de la vida pràctica. Fer compares i comares seria una manera fina de dir fer impostures il·legals, obrar amb favoritisme o parcialitat. Ara existeix una denominació més elèctrica a l'hora de descriure aquest darrer comportament immoral. La Mare Coratge arrossega el seu carro pels camps de batalla de mitja Europa i la seva filla puja dalt una teulada i toca el tambor per alertar la ciutat de l'arribada de l'enemic. La comare veurà com moren els seus fills, però el carro continuarà rodant mentre duri la guerra que és una altra forma destructiva de comerç. Bertolt Brecht és un dramaturg rabiüdament actual. La Mare Coratge se'n riu d'un soldat indignat després de sofrir aquest una injustícia de mà del capità: "Tens tota la raó, tota. Però quant de temps, quanta estona no suportes la injustícia? Una hora? Dues? Ho veus? Això encara no t'ho has preguntat i és la pregunta més important. No saps com és de terrible, ja amb els grillons, descobrir, de sobte, que sí que podries suportar-la la injustícia". Ara estem vivint un temps de perversitat. No és una guerra amb canons ni bombes, però deixa víctimes. Les armes són més abstractes, però maten igual. Ens hem d'indignar com el jove soldat i hem de procurar que la nostra indignació davant la injustícia sigui duradora. Aquesta és precisament l'arma de los poderosos. Saben de la història del soldat, saben que el nostre aguant és minso; però és quan et veus amb els grillons dels desnonaments, dels productes bancaris tòxics com són les preferents, de les paraules robades que substitueixen les genuïnes que et van llegar els teus avantpassats és quan ens adonarem que sí que podíem suportar-la, la injustícia. Abans que ens encadenin definitivament amb les seves mentides, ens farem forts en l'aprenentatge d'allargar la nostra capacitat de suportar la iniquitat.