Joan Pons Pons31/05/13 0:00
TW
0

El llenguatge popular és d'una riquesa, inventiva i originalitat espectacular. Troba solucions, reconverteix paraules cultes només per la similitud fonètica o se n'inventa de noves perquè el parlar del poble és com el flux d'un riu que sempre avança i s'enduu tot al seu pas. Ja vaig referir-me a l'escrit que el gran i polifacètic Deseado Mercadal va publicar en aquest diari el divuit de febrer de mil nou-cents setanta-un amb el títol "Modismos menorquines". Que parli el mestre: "A la vista de un tierno infante, si se desea halagar a un familiar exclamaremos gozosos és s'àvia escupida aunque esta última palabra sea una corrupción de esculpida, con lo que queremos significar que el pequeño es el vivo retrato de su abuela, abuelo, madre o padre". "Esculpit" o "esculpida" es converteix per la trituració natural de la llengua en "escupit" o "escupida" o, per a retornar el verb a la seva forma escrita correcta, "escopit" o "escopida". És curiós constatar-ho, aquesta explicació plena de coherència interrna i de versemblança de la corrupció de la paraula apuntada per Mercadal, no troba ressò en la gran bíblia catalana de la dialectologia. Al diccionari acabat per Moll es pot llegir una definició més plana i literal del mot: "1. ESCOPIT, -IDA adj. Completament igual o molt semblant a un parent (Empordà, Mall., Men.). "Pare i fill són ben escopits": són ben igual (Llofriu). "Aquesta fieta és sa mare escopida" (Ciutadella). Arribaren a ser pitjors que carn de xinxa, i ses atlotas, just sa mare escopida, que mes deixaven per vert, Aguiló Rond. de R. 13. 2. ESCOPIT m. Escopinada (Berga, Vilafr. del P.). ETIM: del part. pass. de escopir."

En canvi, esculpir significa formar una figura en relleu, i està pres del llatí sculpere, amb el mateix significat. En aquest cas concret, estic més a prop del savi de Maó que del savi de Ciutadella. Ara sabem que en la saliva està escrit el nostre codi genètic que compartim amb la resta dels nostres familiars. No crec que l'expressió antiga faci referència al nostre ADN quan es diu que dos parents són escopits. Els grecs i els romans eren molt afeccionats a fer escultures dels seus governants. A pesar que l'escultor grec Lisip va crear una tècnica revolucionària que consistia en fer els caps proporcionalment més petits que els cossos per produir una sensació de grandesa ("els antics representaven els homes tal com són i ell, en canvi, tal com aparentaven ser", va escriure Plini el Vell als seus impagables "Textos de la Història de l'Art") els artistes grecs i roman van arribar a assolir tal mestratge i perfecció en la reproducció tridimensional que els contemporanis asseguraven que les estàtues esculpides eren escopides a l'original.