Incideix la ràtio d’alumnes per aula en la qualitat de l’ensenyament?

El professor Hernández la va rebatre, aquesta afirmació, des del sentit comú i l'experiència, però jo no vaig quedar satisfet, a pesar que no em dedic a l'ensenyament i som llec en matèria pedagògica. Tanmateix, em va sorprendre molt que no hi hagués cap estudi que parlés de la qüestió, i a penes m'he posat a cercar, n'he trobat un molt actual del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació (Número 1. Setembre de 2012) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) intitulat "Dossier d'Actualitat Sobre la ràtio alumnes per aula".

Aquest estudi es deu al fet que, mitjançant el Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu (BOE de 21 d'abril), es va disposar que les administracions educatives poguessin ampliar fins a un vint per cent la ràtio del nombre d'alumnes per aula, que, fins aleshores, estava regulada per l'article 157.1.a) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per a l'educació primària i secundària obligatòria, tot abandonant una estratègia de millora del sistema educatiu que fins aleshores semblava sòlida.

Doncs bé, el dossier en qüestió té un capítol (el segon) intitulat així: "Els beneficis de les classes petites segons la recerca educativa", en el qual se'ns diu que la reducció del nombre d'alumnes per classe és una estratègia que ha demostrat que és beneficiosa per a l'educació dels infants; té un efecte positiu sobre el rendiment acadèmic de l'alumnat i sobre les pràctiques pedagògiques del professorat. Tot seguit, resumeix alguns dels principals beneficis de les polítiques de reducció del nombre d'alumnes per aula.

Millors resultats acadèmics
L'estudi reconeix que hi ha molts factors (sociològics, econòmics, familiars, etc.) que incideixen en la millora o l'empitjorament dels resultats acadèmics. Per tant, aquest camp presenta sempre una dificultat intrínseca que no permet demostrar amb una sola correlació estadística els possibles efectes del nombre d'alumnes per classe sobre el seu rendiment. Això no vol dir, però, que no es puguin cercar i trobar altres maneres de fer-ho, com es demostra en els treballs que tot seguit assenyalam.

N'hi ha dos de fonamentals i molt ben documentats que demostren que les classes petites afavoreixen uns millors resultats acadèmics: l'experiment Student Teacher Achievement Ratio (STAR), fet als EUA, i l'estudi Class Size and Pupil Adult Ratio(CSPAR), fet al Regne Unit.

Student Teacher Achievement Ratio (STAR) és considerat l'estudi experimental més seriós i contundent sobre el tema. Entre els anys 1985 i 1990, uns 8.000 alumnes foren repartits durant cinc anys en dos tipus de classes: uns foren assignats a aules petites (amb una mitjana de 15 alumnes) i els altres a classes amb una mitjana de 22 alumnes. Posteriorment foren mesclats i es va fer un seguiment dels resultats acadèmics durant tota l'escolaritat, fins a l'entrada a l'ensenyament superior. Els resultats són contundents: els alumnes escolaritzats en grups petits obtingueren millors resultats que els altres en matemàtiques, lectura i ciències. A més, els efectes beneficiosos es mantenien quan els alumnes eren reagrupats. Per altra banda, el programa STAR també va mostrar que són els alumnes provinents de minories ètniques els que treuen més beneficis de la reducció del nombre d'alumnes per aula.

The Class Size and Pupil Adult Ratio (CSPAR) és un treball que amb metodologia longitudinal es va realitzar al Regne Unit (Blatchford, 2003; Blatchford, Bassett, Goldstein, Martin, 2003; Blatchford, Moriarty, Edmonds, Martin, 2002) fent un seguiment a 10.000 alumnes de 300 escoles des del seu ingrés, als 4 o anys, fins a la finalització de la primària, als 11 anys. L'estudi va demostrar que hi havia un efecte clar en l'èxit acadèmic durant el primer any, tant en alfabetització com en matemàtiques. En el segon any els efectes també eren clars, però en el tercer eren menors. No hi va haver efectes clars a llarg termini en el rendiment en matemàtiques.

Dels treballs posteriors en un entorn més pròxim, cal destacar el dels francesos Piketty i Valdenaire (2006) i Valdenaire (2011), que demostren la influència decisiva de la reducció del nombre d'alumnes per aula, especialment en les escoles de zones desafavorides.

La correlació entre la menor ràtio alumnes per aula i el rendiment (aprofitament) engloba multitud de factors (des dels més amplis, com per exemple el tema de la interacció, fins als més puntuals, per exemple major quantitat de retroacció) que són els que expliquen i donen sentit a la força d'aquesta relació i les diferències observades segons nivells d'edat dels alumnes, procedència sociocultural, etc. Tot seguit assenyalam alguns d'aquests factors.

Una major satisfacció professional del professorat

Fins i tot treballs escèptics amb la política de reducció del nombre d'alumnes per aula assenyalen una relació positiva entre les classes petites i certs aspectes de les condicions de treball del professorat, condicions que sí que poden afectar més directament la pràctica escolar: una major obertura a la innovació a l'aula i millor satisfacció professional (OCDE, 2011, pàg. 421).

Recentment s'ha demostrat que una ràtio més gran entre professors i alumnes és un factor predictor sobre la síndrome d'esgotament professional (burnout) dels professors de primària i de secundària (González-Morales, Peiró, Rodríguez i Bliese, 2011). Augmentar les ràtios d'alumnes per professor incideix significativament sobre la síndrome d'estar cremat en el col·lectiu de professors, en el seu component associat a «desvinculació» o cinisme. Aquest sentiment és contagiós entre individus i fins i tot genera un clima general d'esgotament institucional, la qual cosa repercuteix en les qualificacions dels alumnes i fins i tot en la seva autoestima, que encara és pitjor. Per tant, ens trobam amb un problema que toca de ple l'àmbit de la salut.

Un ensenyament més individualitzat amb atenció a les necessitats de l'alumnat
El temps consagrat a l'ensenyament individualitzat i a les interaccions alumne/professor augmenta en les classes petites. També s'assenyala una major freqüència del treball en petits grups en classes reduïdes. D'altra banda, hi ha una millor atenció a les necessitats específiques dels alumnes en els moments en què poden aparèixer dificultats.

Més temps dedicat a l'ensenyament
Les classes petites faciliten que el professorat es pugui dedicar més temps a l'ensenyament i a l'aprenentatge i menys a intervencions no acadèmiques com la gestió del centre o el manteniment d'un bon clima de convivència. Lapointe (2008) assenyala fins a onze treballs centrats en aquest tema, en deu dels quals s'arriba a aquesta conclusió. També s'ha demostrat que la política de reducció del nombre d'alumnes per aula té una influència positiva sobre la moral i el benestar psicològic del professorat.

Afavoreix la implicació familiar en l'educació dels infants i millora la interacció professor – alumnes
Lapointe (2008) també ha documentat que la reducció de la ràtio alumnes/classe afavoreix una major implicació de les famílies amb l'escola. Quant al tema de la interacció professor-alumnes ha estat tractat en el marc del Class Size-Research Project 4 (Blatchford , 2003; Brühwiler, Blatchford, 2011; Blatchford, Basset i Brown, 2011). Aquesta interacció millora quantitativament i qualitativament quan el nombre d'alumnes és reduït. Això té un poder explicatiu altíssim de bona part dels avantatges instruccionals associats als grups reduïts. També en aquesta línia, Hattie (2008) ha tractat sobre la contribució de la retroacció en la millora dels processos d'ensenyament-aprenentatge, processos que es veuen directament beneficiats quan es desenvolupen en grups reduïts.

En definitiva, que l'afirmació contundent de la consellera és molt discutible a la vista de tots aquests arguments.