L’escola rural de Trebalúger (2)

En Situs de ses Cometes, de qui parlarem més endavant, ha fet un recompte mental de les cases i estàncies existents durant la seva infantesa en el nucli estricte de Trebalúger, operació que ha donat com a resultat uns trenta-cinc habitatges; entre d'altres: Santa Margalida, Trebalúger de Dalt (can Capellot), es Talaiot, can Talaia, sa Torre, ca na Nena Ponça, es Ricó, can Toni Bou, Sant Josep, sa Sivina, les botigues de can Delo i can Sebastià, can Toni i can Pere "Bessó", sa Casa Blanca, ca na Maria Sílvia, s'Estància Nova, Estància d'en Talaia i Trebaluget (cap a Rafaletó). Un camí molt cèntric menava al lloc i un parell d'estàncies de ses Cometes.

Si registram cap a xaloc, els llocs de Rafalet (Nou, Vell, Petit i de sa Costeta) i Son Vidal. Per gregal, en direcció as Castell: Sant Llorenç, Can Til·la, Toraixes (de sa Figuera, des Pi, Vell i Nou), Cas Borres (devora el talaiot de Toraixa) i cas Tomassets.

D'entrada pel camí de Binissaida hi havia ses Albertones (pronunciat Obertones), Santa Teresa (ocupada per l'estació de comunicacions de Marina), Sant Joan de Binissaida (avui hotel Rural) i els Binissaides, de sa Torre (amb es Cap-Roig), de Davant i de sa Creueta. Finalment, Sant Esteve i es Barrancons.

Pel camí Llarg, en direcció a Sant Lluís, podem trobar Sant Antoni Verd i el camí de Biniarroca, del que també hi assistien alumnes, i algun de na Xenxa d'en Borràs. Els al·lots residents cap es Barranc i Binifadet ja es dirigien a l'escola de Sant Lluís, com els de sa Torre Nova i Vella ho feien a la des Castell.

Totes les cases, llocs i estàncies eren habitades, però no a totes hi havia simultàniament fillets o filletes en edat escolar, etapa que era força més curta que a l'actualitat, fins pels anys cinquanta molts al·lots eren llogats per pa i avarques quan just tenien set o vuit anys; trepitjaven l'escola entre poc i gens, i encara menys si eren famílies tan nombroses com els Molina, amb dotze fills.

PRIMERA ÈPOCA
El matrimoni resident a Sant Lluís format per Llorenç Seguí Tudurí (1929) "en Situs de ses Cometes", i la seva dona, Maria Olives Sintes (1932), ens han permès conèixer el funcionament de l'escola a l'època més primerenca gràcies a la seva bona memòria i l'aportació de fotografies.

Tots dos van estudiar a l'escola rural de Trebalúger. La família de na Maria estava al lloc de ses Cometes d'en Fornero i entrà a l'escola de Trebalúger damunt els set anys, el 1939, i la deixà als dotze per anar llogada a Rafalet Vell. També hi van estudiar, encara per poc temps, els seus quatre germans. A la major, na Nina, la posaven damunt un ase i duia la llet a vendre a Maó.

La trajectòria escolar d'en Llorenç encara ens permet recular una mica més en el temps. La seva família estava ben a prop del lloc que menaven els futurs sogres, vivien i treballaven a la seva estància de ses Cometes, forjada per l'avi amb la compra de diferents terrenys; als papers oficials figurava com Trebalúger 99.

Llorenç Seguí inicià els estudis a l'escola de Trebalúger l'any 1935, i va assistir-hi fins als dotze, el 1941, que la deixà per treballar a les feines de l'estància. Durant el seu cicle escolar, realitzat a cavall de la República, la guerra i la primera postguerra, sempre va tenir el mateix mestre, que havia entrat en aquesta escola aquell curs 1934/35. Era Antoni Mascaró, molt possiblement natural d'Alaior, que vivia amb la seva esposa Maria a la casa del mestre adjunta a l'escola. L'any 1936 o 1937, mentre residia a Trebalúger, aquesta parella van concebre un fill al que van donar el nom de Josep. En Llorenç, que tenia sis o set anys, recorda que en la celebració del bateig tiraven caramels als al·lots de dalt el terrat de l'escola.

Quan tenia 13 o 14 anys, i ja havia deixat l'ensenyament regular, en Llorenç també va assistir a les classes nocturnes amb el mestre que residia a la casa adjunta. De fet, sembla que la preocupació per estendre l'alfabetització a la franja d'edat adulta i preadulta es va donar des d'un bell principi, així a la sessió de dia 12 de gener de 1934 l'Ajuntament des Castell acordà instal·lar llum elèctrica "perquè es puguin donar classes nocturnes".

Na Nina i en Francesc, germans de na Maria Olives, també van passar per les classes nocturnes de l'escola de Trebalúger durant la Guerra Civil, però un vespre van veure una claror molt intensa dins la tramuntana i els va agafar por, no hi van arribar. El fenomen aterridor va ser l'extraordinària aurora boreal que es va produir el 25 de gener de 1938.

L'any 1939 l'escola va ser ocupada per soldats d'Enginyers, que hi dormien. Roberto Victory recorda que el 30 de maig d'aquell any, amb motiu de la festa de Sant Ferran, patró d'aquest cos, l'Orfeó Maonès va representar una obra a l'escola. Tanmateix, l'ocupació degué ser breu, per les fotografies adjuntes podem certificar que el 1940 tornava complir la seva funció en aquell temps de Cara al Sol i Padre Nuestro cada dia.

ALUMNES
Francesc Villalonga Sintes, encarregat de la brigada municipal de Maó jubilat, va néixer a Sant Lluís l'any 1942, si bé es van mudar a Trebalúger quan tenia pocs mesos i va assistir en aquesta escola. De tres germans i dues germanes, en Paco n'era el petit, circumstància que el va permetre començar a treballar més tard que els majors, si aquells s'iniciaren en les feines del camp amb nou anys a ell el van llogar als 14 anys, encara que durant les vacances d'escola anava a regar a la sínia de Can Gardés, que menava un conco seu.

Joana Mascaró Tudurí, casada amb Francesc Villalonga, va néixer el 15 d'octubre de 1947 a ses Barraques (Sant Lluís). L'any 1949 es van mudar a la casa de devora el pou de Trebalúger, propietat de Guillem i Isabel, que regentaven la botiga de Can Delo. Tots dos conserven les cartilles escolars –blava la de l'ell i rosa la d'ella– amb les notes, comportaments, faltes i noms del mestre a cada trimestre. Joana Mascaró va estar escolaritzada entre 1952 a 1960. A més, damunt l'any 1963 la seva família es traslladà a la casa del mestre, on no hi residia la titular. Hi van viure fins al 1968, que es va casar.

Elvira Carreras Carreras, coetània de Joana Mascaró, va veure la llum a Trebaluget, lloc situat cap a Rafaletó. Entre els dos i els vuit anys els pares van ser amitgers a Son Tudurí (es Castell), per l'agost de 1955 van entrar a Toràixer des Pi. N'Elvira va assistir a l'escola de Trebalúger entre els vuit i els catorze anys, el seu germà gran Pedro no va ser a temps de gaudir d'aquesta escola, però sí que ho van fer les germanes, Benita i Juanita.

Miquel Orfila Cardona (1945), de la botiga de Trebalúger, va néixer i ha viscut sempre en aquesta casolania i va rebre tota la formació infantil a l'escola rural, encara que als onze anys ja duia la llet a vendre as Castell amb dues gerres a cada banda de la bicicleta. Recorda fins a una quarantena d'alumnes asseguts darrere les taules i estudiant amb l'únic llibre de text, que englobava totes les matèries. Quan es començà a expedir el certificat d'estudis els alumnes de Trebalúger s'examinaven a l'Escola de Mestria de Maó i més endavant a la de primària de Sant Lluís.

UNA MESTRA
La mestra que substituí Antoni Mascaró va ser Francesca Noguera Servera, natural de Felanitx (Mallorca), que hi va exercir bastants anys. Com d'altres educadors va viure amb els pagesos de s'Estància Nova. Na Xisqueta, com era coneguda familiarment, va festejar un home d'aquest rodol i havia arreplegat la dot amb tot de roba preciosa, que mostrà com era de costum, però poc abans del casori el presumpte enamorat la deixà per una altra i se n'anà a l'aventura. Víctima del desengany, na Xisqueta se'n tornà a Mallorca, on es casà amb una bona persona.

–––
adsintes@telefonica.net