TW
0

El darrer quadrimestre de 1962 Catalunya va patir unes tràgiques inundacions que van provocar la mort de centenars de persones. Entre el caos i la desgràcia sempre hi sobresurten aquelles persones, anònimes i senzilles, que es despullen de l'egoisme i la insolidaritat de la majoria i enalteixen la condició humana. Aquesta és la història d'un mestre d'escola maonès, Damià Vidal Orfila, que estava destinat a Terrassa i que va protagonitzar una actuació molt meritòria en uns moments certament complicats. El vespre del 25 al 26 de setembre del referit any el va passar ajudant les persones que més van patir les inundacions. En Damià va intentar salvar a un home que s'havia quedat aïllat a l'interior d'un edifici, però sense aconseguir-ho, donat que el referit home va morir. Després d'auxiliar a nombroses persones en perill al barri de Las Arenas, el maonès va anar al cementeri on va formar part de la denominada Brigada de la Misericordia, que tenia com a missió l'arranjament dels cadàvers per a la seva identificació i posterior enterrament. En total, 219 morts van passar per les seves mans. A la riuada d'octubre va tornar a participar en les tasques de salvament, posant en perill la seva pròpia vida i essent rescatat d'una mort segura. Un mes després, va salvar una filleta que era arrossegada per les aigües, acte que va comptar amb l'ajuda de la seva esposa i el seu fill. La seva història va optar el 1963 a un concurs que guardonava l'acte d'heroisme de l'any anterior. Tot i que no sabem si va guanyar, aquest home era un autèntic heroi.