TW
0

La bona entesa que últimament practiquen el president del Govern central i el líder de l'oposició, que ha desembocat en el primer pacte que firmen PP i PSOE per acudir a les institucions europees amb una sola veu, va facilitar que, dijous passat, Rajoy i Rubalcaba parlessin de la reforma de l'Administració, que el president del Govern espanyol considera "una reforma estructural de primera magnitud", per a la qual vol comptar amb el principal partit de l'oposició. I Rubalcaba està disposat a intentar l'acord, tot i que encara li pesa la mala experiència de la reforma local, sobre la qual no ha estat possible el pacte. Això sí, el líder del PSOE va demanar a Rajoy que parli amb les comunitats autònomes i que les tingui en compte, perquè aquesta reforma sigui eficaç, i el president del Govern Central va assegurar que està disposat a parlar amb totes i que la col·laboració, com va ocórrer amb la reducció del dèficit, sigui la tònica. Mariano Rajoy va assegurar que amb aquesta llei no es tracta de "controlar les autonomies", sinó d'aconseguir una administració "que sigui menys costosa".

Arribar a acords globals sobre el futur del país és, en principi, un fet lloable. No sé, doncs, per què, aquesta recent bona entesa entre els dos grans partits, m'ha inquietat. O potser sí ho sé i és el motiu que ara estigui escrivint aquest article.

L'any passat, al Fòrum Illa del Rei, quatre ponents vam parlar de la reforma de les Administracions públiques (entre aquests, el senyor Beteta, que era i és el secretari d'Estat de la matèria en qüestió), i vam enfocar les nostres reflexions a partir del projecte que, a nivell intern, havia elaborat el PP . Ha passat un any i la reforma de l'Administració Local no s'ha fet: segueix havent-hi el mateix nombre d'Ajuntaments i de Diputacions. Entre d'altres raons perquè, com els ho vam advertir, la supressió d'algunes d'aquestes institucions provocaria una rebel·lió dels edils del mateix partit del govern. És el que ha succeït i Rajoy l'ha tornat enrere.

La nova proposta

Abandonada, per tant, la reforma prevista, el president ha fet una nova proposta de reforma de l'Administració, a partir d'un principi que reclama eliminar les duplicitats en l'exercici de les competències. Doncs bé, aquesta és una proposta que sembla plena de sentit comú, però que, per poc que la desentranyem, haurem de concloure que és extremadament perversa.

El Govern espanyol, en efecte, planteja eliminar les duplicitats, i ens ha explicat en què consisteix això a partir de tres fòrums, en els quals han intervingut la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro; i el d'Indústria, José Manuel Soria. En una primera lectura, l'informe sobre la reforma de les administracions públiques, del qual el Govern de Mariano Rajoy ens en va lliurar un avanç el passat dijous, fixa quins organismes podrien suprimir les comunitats autònomes (per evitar duplicitats): les agències de meteorologia, les agències d'energia o les de protecció de dades. Però el document va molt més enllà i també parla dels defensors del poble, figurin o no als estatuts d'autonomia; dels tribunals de comptes, les juntes consultives de contractació administrativa, els tribunals administratius de recursos contractuals, les agències d'avaluació de l'àmbit universitari, els òrgans d'inspecció dels aeroports, els instituts d'opinió, els instituts o serveis cartogràfics o els òrgans de defensa de la competència, entre altres.

La Vanguardia, que ha estat molt atenta a aquest informe, ens diu que no es coneixerà en la seva totalitat fins d'aquí a unes setmanes, i que només es facilitarà a les comunitats autònomes en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que se celebrarà al juliol, però segons va assegurar la vicepresidenta del Govern central, preveu la supressió de 57 organismes estatals i 90 observatoris existents en l'Estat i les comunitats autònomes. Aquests organismes estatals van des del Consell de la Joventut d'Espanya fins a l'Institut Nacional de Consum, que s'integrarà a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. A més s'eliminaran 17 fundacions, que se sumen a les 6 que ja s'han suprimit, de les 47 que hi havia en l'administració central, i es fusionaran en una sola entitat altres organismes com l'Institut Nacional de la Seguretat Social, l'Institut Social de la Marina i la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Soraya Sáenz de Santamaría va resumir l'objectiu de totes les mesures que pretén emprendre el Govern del PP: "Fer un Estat autonòmic que sàpiga cooperar i coordinar-se", el que requereix un "esforç bàsic de consens, entesa i coordinació". I si no s'aconsegueix, va insistir en la línia que posa de relleu l'Executiu central: "Tots haurem de donar explicacions –va dir– de per què no fem el que se'ns ha suggerit", situació que va definir com passar "la ITV de nosaltres mateixos".

El desmantellament de les Comunitats autònomes

Quan es va establir l'Estat de les Autonomies en virtut de la Constitució de 1978, un dels pares d'aquesta, que ho va ser també de l'Estatut de Catalunya, l'advocat Miquel Roca Junyent, va dir en un discurs a les Corts que recordo com si l'hagués pronunciat ahir (la citació és de memòria): "No hem de construir l'Estat de les Autonomies a més de l'Estat Central que tenim, sinó enlloc d'aquest estat central." Però mai no ho vam aconseguir en els governs de l'UCD, del PSOE ni del PP. I això ha fet que hàgim construït durant aquests anys un Estat de les Autonomies sense la supressió de cap dels organismes ni de les institucions de l'Estat Central que gestionaven competències traspassades a les comunitats autònomes. Hem construït, ens agradi o no, un Estat de les Autonomies a més de l'Estat Central. Per tant, les duplicitats no venen per les institucions autonòmiques, sinó perquè l'Estat-de-tota-la-vida ha estat incapaç d'aprimar-se i s'ha mantingut intacte, tal com era el 1978.

La crisi

Però de sobte ve la crisi econòmica (aquesta que Zapatero no va veure fins que tenia l'aigua al coll) i ara que la gent es troba amb els sous disminuïts, amb retalls a l'educació i a l'ensenyament, i a molts altres serveis bàsics, surt Rajoy i ens diu que és el moment d'aprimar l'Estat, de suprimir duplicitats. I com la gent també està aigua al coll, pensa que té raó aquest home i que parla des del sentit comú. Però el que proposa no és dur a terme la supressió de l'Estat Central per convertir-lo decididament en l'Estat de les Autonomies que reclama la Constitució, sinó que demana que s'aprimin les Autonomies per reconstruir el somni que ells volen convertir en realitat: Tornar a l'Espanya centralitzada de sempre, la que no s'havia d'haver modificat mai.

La tècnica

Conscient el Govern de l'Estat que les comunitats autònomes (que han de donar els serveis de sanitat, educació i cultura) estan amb l'aigua al coll i que es troben davant la necessitat imperiosa de reduir el dèficit, fa sortir el senyor Montoro al costat de la senyora Sáez de Santamaria perquè amenaci les comunitats autònomes sense cap pudor: "si no elimineu duplicitats -diu-, Hisenda serà menys flexible amb l'objectiu del dèficit". O el que és el mateix: "Si vosaltres, catalans, valencians, balears o murcians, no suprimiu institucions autonòmiques, si vosaltres no us plegueu al suggeriment (¿?) que us fa Rajoy, aleshores nosaltres (que tenim la paella pel mànec) no cedirem en el marge de dèficit. I si encara protesteu, aleshores estrenyerem més la corda i us ofegareu."

I avui l'amenaça es dirigeix al síndic de comptes, al de greuges i als serveis de meteorologia, però demà potser acabaran per referir-se al mateix parlament. I amb la mateixa argumentació: ¿Per què voleu un parlament -que us costa una fortuna- si ja tenim el Parlament espanyol que pot fer el mateix i fins i tot ho farà millor?