El poder d’Imhotep

Jo devia tenir poc més d'onze anys quan el 1974 va tenir lloc el descobriment de l'estatueta d'Imhotep al poblat prehistòric de Torre d'en Galmés, concretament a l'interior del recinte de la taula. Me'n record d'aquesta important troballa no tant per haver-se publicat en el seu moment al diari "Menorca", sinó perquè hi tenia vincles familiars amb l'empresa que hi aportava la brigada d'obrers que treballava de suport amb l'equip d'arqueòlegs, encapçalat per Guillem Roselló Bordoy. Si no record malament, la figureta va sortir en un racó del recinte que no havia estat excavat en unes campanyes anteriors dirigides pel notari i arqueòleg Joan Flaquer. Durant les quatre dècades que pràcticament han transcorregut de la troballa, la presència a Menorca de la petita imatge de bronze del metge i arquitecte egipci -va dissenyar la piràmide escalonada de Saqqara- s'ha explicat com a resultat de les relacions comercials entre els comerciants fenicis i els talaiòtics menorquins. Però ara surt una jove arqueòloga des Castell, Irene Riudavets, apassionada de l'egiptologia, i aporta una interessant i suggestiva hipòtesi: un metge egipci, coneixedor del simbolisme de l'estatueta, podria haver estat el portador de la peça de bronze i haver-la custodiada en la gran ciutat que fa més de dos mil anys era Torre d'en Galmés. Riudavets reconeix que no posseeix proves irrefutables de la seva hipòtesi. Jo també dubt del poder d'aquesta divinitat de la medicina, perquè el dia que vaig entrevistar la jove arqueòloga sobre Imhotep vaig patir una inoportuna i dolorosa migranya.