TW
0

Mon pare va dormir moltes nits a la presó. Sobretot a l'estiu. Els dies que el sol havia travessat sense compassió les teules i havia convertit l'habitació on dormia en una boval, mon pare davallava fins al pis on hi havia el calabós, obria les reixes i s'estirava damunt la màrfega destinada als detinguts. S'hi estava més fresc que davall teulada, però per dormir a la presó municipal s'havien de complir les dues condicions. Que fes una calor insuportable i que no hi hagués cap pres ocupant la cel·la. Era molt probable que es donessin aquestes dues circumstàncies a l'estiu. Les detencions fetes per son pare, sereno i agent municipal, eren escasses i solien ser conseqüència del còctel efervescent a base d'alcohol i gresca que es condimentava a les festes patronals i que, moltes vegades, acabava amb baralles a punyades. Tret d'aquests dies no hi havia normalment inquilins a la presó municipal de Ferreries i mon pare hi podia dormir durant les nits roents de l'estiu. El banquer va entrar i sortir de la presó com ho feia mon pare. El carceller va obrir la porta d'entrada i, mentre el pres esperava amb el cap acotat, el mateix carceller va obrir la porta de sortida. Culpa de la calor política extraordinària, va ser. L'antic tresorer del partit popular hi ha entrat i no n'ha sortit. Encara. I açò que ha començat el juliol i les temperatures han augmentat i s'ha imposat la calor forta pròpia de la canícula. Ha perdut les claus el carceller després d'obrir la porta d'entrada de la presó? O els privilegis dels poderosos s'han fos momentàniament amb la calor? El temps -i mai millor dit- ens ho dirà. A Espanya, la justícia està polititzada. No hi ha la divisió necessària en qualsevol democràcia entre els tres poders. Així ens va. El temps meteorològic i el temps cronològic seran els missatgers d'aquesta justícia feta entre ells. Com sol passar amb molts de mots, la paraula presó té més d'un significat. Es pot referir al fet d'estar detingut, privat de llibertat; castellà "preso". A cadascuna de les anelles, baules o altres peces de ferro amb què es subjectaven els presos. O al significat més estès i popular: cambra o casa on estan detinguts i reclosos els presos; castellà "prisión", "cárcel". Antigament, presó era l'acció de prendre, d'agafar, d'apoderar-se de llocs, vehicles o altres objectes. L'efecte de prendre per força; la cosa presa; castellà "presa". Existeix un refrany que diu: "Amb raó o sense raó, se'n va el pobre a la presó." Canviant els termes, obtindríem una versió més punyent i també molt actual: "Amb raó o sense raó, mai va el ric a la presó". Si encara estiguessin vigents aquestes acceptacions antigues podríem dir: "Qui fa presó (dels bens dels altres) va directe a la presó." O, tancant l'escrit, podríem dir que: "Amb calor o sense calor, mai el ric va a la presó".