TW
0

Cinc anys de crisi són molts d'anys, més de quaranta-vuit mesos de convivència amb un atur massiu són corrosius per a la cohesió social, i un calendari interminable de polítiques d'austeritat i retallades dels serveis socials bàsics tenen uns efectes devastadors per a moltes persones i per a moltes llars. Fa massa temps que estem en crisi social. Els governants triguen massa en acceptar que la medicina d'austeritat a balquena, sense altre criteri que l'ideològic, és un terratrèmol per a un model de societat amb un grau acceptable d'igualtat d'oportunitats, que no converteixi en una quimera el lògic desig de trajectòries socials ascendents. En aquest model social que -malgrat sembli esvair-se dia a dia- encara resisteix, és inqüestionable la importància de les llars (i del nucli familiar) per a l'articulació i cohesió de la societat.

Val a dir que la pròpia Constitució Espanyola estableix com a un dels principis rectors de la política social i econòmica que "els poders públics asseguraran la protecció social, econòmica i jurídica de la família" (article 39 CE). Per tant, els poders públics -i no només el mercat!- estan emplaçats a vetllar per la cohesió social i el progrés de les llars i de les famílies, en qualsevol de les seves modalitats. Però, una cosa són les formalitats, i un altra ben diferent la realitat. Allò cert i segur és que, amb una taxa d'atur superior, tant al conjunt del Regne d'Espanya com de les Illes Balears, al 25% i amb unes polítiques de retallades, copagaments, taxes, etc. etc., les llars espanyoles i illenques han protagonitzat canvis substancials en la seva situació social i econòmica, i en el seu grau d'integració i cohesió. Precisament hem dedicat el número 19 de Temes socioeconòmics GADESO (disponible a www.gadeso.org) a copsar aquesta situació.

La revista digital de la Fundació Gadeso incorpora un seguit de dades corresponents al quinquenni 2008-2012 sobre la situació socioeconòmica de les llars illenques. El resum de les més rellevants que hi podeu trobar seria el següent: a) L'any 2012 les Illes Balears contaven amb 423.900 llars, un 5,6% més que el 2008. b) En el quinquenni 2008-2012 el nombre de llars amb tots els seus membres actius ocupats baixa un 12,8%. En relació al total, el percentatge d'aquestes llars amb "plena ocupació" cau 11,4 punts. c) En aquest cinc anys ha augmentat un 192,4% la proporció de les llars a on tots els membres actius estan aturats. d) Hi ha una tendència a la baixa de llars amb tots els seus membres inactius (21,8% l'any 2008 vs 19,7% any 2012). e) L'any 2012 en més d'una de cada quatre llars de Balears hi havia algú en atur. f) En relació al parentiu de la persona aturada s'han produït els següents augments: Persones de referència ("cap de família") un 163%, cònjuges un 173%, i fills 223%. g) La despesa mitjana anual de les llars en béns i serveis ha caigut un 15,75%. h) Entorn a 30.000 persones de 65 i més anys viuen soles. I i) El 85% de persones desenvolupen durant el dia tasques de la llar i relacionades amb la família. Aquesta proporció arriba entre les dones al 92,4%.

Tot i que les dades que aportam a aquest Temes socioeconòmics GADESO són abundants i prou significatives, no ens podem estar d'afirmar que hi ha mancances estadístiques importants per a conèixer la situació de les llars. No debades, una de les nostres propostes és la de millorar tots els instruments estadístics per conèixer millor la repercussió de la crisi en les llars i poder analitzar la seva evolució. Els poders públics haurien de parlar menys de "família" i posar a l'abast de la societat els instruments que permetin saber què els passa als membres d'aquestes famílies perquè, com diu Joseph Stiglitz "allò que mesuram afecta a les decisions que prenem".

Per anar acabant, paga la pena comentar que allò més important a posar de relleu és que no sembla que els poders públics facin polítiques coincidents amb el desig majoritari de la ciutadania. Alguns estudis recents demostren que la majoria de la ciutadania considera bàsiques les polítiques actives de cohesió de les llars i del nucli familiar en qualsevol dels seus models. És per això que suggerim que l'anunciat Pla d'Ocupació de les Illes Balears (POIB) incorpori mesures i pressupostos per desenvolupar accions per a millorar la cohesió social de les llars illenques a partir de millorar l' ocupabilitat dels seus components.

Tanmateix, el que sobren són declaracions retòriques de recolzament a la família, mesures que retallen drets socials convertint garanties individuals en familiars, o privilegis per a models familiars confessionals.