TW
0

Avui, dia 9 de juliol, l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú compleix noranta anys, tot i que enguany compta amb la millor de les celebracions: la que no es resol en un dia puntual sinó que s'allarga al llarg de tot l'any. És el seu i el nostre un «passeig d'aniversari» que, en aquesta data tan assenyalada, s'atura a Menorca, a aquesta casa de cultura que és l'Institut Menorquí d'Estudis, però que ha tingut i té altres fites mensuals en aquest recorregut anual: el gener, a Lleida, a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, de que és conseller numerari des del 1981; el febrer, a Barcelona, a l'Institut d'Estudis Catalans, de la Secció Filològica del qual és membre numerari des del 1991; el març, a Tarragona; l'abril, a Girona; el maig, a Andorra; i, després de Menorca, hi resten encara Prada de Conflent i Perpinyà, l'agost; l'Alguer, el setembre; València, l'octubre, tot cloent circularment el viatge de nou a Lleida, el novembre, i a Barcelona, el desembre.

Tota una roda del temps per encloure una de les trajectòries literàries més sòlides i riques de la literatura catalana: la d'un escriptor que ha estat qualificat de «tot terreny» justament perquè ha viscut la literatura com una passió, com una vocació i com un compromís únics; la d'un escriptor que ha contribuït de manera decisiva a construir aquesta brillant literatura catalana que ara nosaltres podem habitar i, amb ella, obrir-nos al món; la d'un escriptor que ha sabut convertir les terres de Ponent, des de la terra ferma de Lleida, desafiant perifèries culturals sense sentit, en el centre d'un important univers literari; la d'un escriptor, en fi, que ara pot passejar-se per a rebre el reconeixement i l'agraïment que li devem al llarg d'aquesta pàtria que és la llengua, una llengua que ell tant ha treballat com a creador de múltiples vessants però també com a professor i traductor.

Que demà celebrem amb ell els seus noranta anys significa que és moltíssim el que li deuen la cultura i la literatura catalanes perquè forma part de la generació que no només va contribuir espriuanament a «salvar-nos els mots» sinó que, a l'activista i desafiant dècada dels seixanta, va ser el primer (el «degà», com l'anomena Joaquim Carbó) a pensar i a crear per als lectors infantils i juvenils, la veritable pedrera d'on sorgiran els lectors adults, als quals ell també s'ha adreçat com a narrador, com a poeta i com a dietarista; els lectors que aspiren a establir una comunicació directa amb el món gràcies a les traduccions, de què ell també els va fornir.

És per açò que aquest «passeig d'aniversari» pot tenir tantes fites com les que assenyala la seva rica i diversificada producció, que compta amb la impressionant xifra d'un centenar i mig de títols. Persones destacades del món de la cultura són convidades a entaular un diàleg per fer-ne emergir, una a una, les riqueses d'aquesta vasta obra.

Després de converses com les mantingudes per Joan Veny i Gemma Rigau, moderats per Joaquim M. Puyal, al voltant de «La llengua com a eina d'ofici» o les de Joaquim Molas i Josep Murgades sobre la literatura del jo, ara, a Menorca, ha arribat el torn a la seva obra més valorada i coneguda: la literatura infantil i juvenil, formada per una setantena de títols, que, com ha destacat el seu estudiós més destacat, Josep Maria Aloy, ha tocat tots els temes i totes les formes. Serà justament ell, com no podia ser d'altra manera, el que conduirà, demà a les 19.30 a la sala d'actes de Can Victory, el diàleg amb tres escriptors menorquins que han conreat també la narrativa adreçada als petits i als joves: Pau Faner, Ponç Pons i Maite Salord.

D'aquesta manera aquest «passeig d'aniversari» esdevé una veritable festa compartida perquè no només s'hi celebra la gran obra creada per Josep Vallverdú sinó també la que ell ha fet possible. Perquè, en efecte, l'obertura de l'escriptor lleidatà es va resoldre, a partir de la dècada dels setanta, en una veritable eclosió de la narrativa infantil i juvenil, que ara mateix gaudeix d'una salut envejable. Com Josep Vallverdú, els nostres escriptors també s'han adreçat al públic més jove amb la mateixa exigència i la mateixa voluntat de bellesa i de sentit dels escriptors, únics, que són.

Com que a Josep Vallverdú sempre l'han fascinat les illes fins al punt que en va crear una, Pyranos, des de Menorca, amb la qual voldríem que hi compartís ser també «l'illa més pacífica del Mediterrani», avui li desitjarem que per molts anys puguem gaudir de la seva literatura i del seu mestratge.